El reconeixement és concedit per la Sociedat Española de Otorrinolaringología y Cirugía de Cabeza y Cuello
Aquesta és una malaltia que dificulta la capacitat d’empassar aliments líquids, semisòlids o sòlids amb normalitat
L’hospital té una Unitat de Disfàgia multidisciplicar des del 2021 així com un sistema i un circuït de cribratge
Durant l’any 2024 s’han realitzat 134 interconsultes relacionades amb la Disfàgia, mentre que al 2023 van ser 90
La unitat de disfàgia de l’Hospital Santa Caterina ha rebut el segell SEORL-CCC “compromesos amb la disfàgia orofaringea” que acredita a tots aquells centres hospitalaris que disposen d’un sistema de cribratge de disfàgia orofaringea (DO) i d’adaptació dietètica pels pacients ingressats en els seus hospitals. L’acreditació és concedida per la Sociedad Española de Otorrinolaringología y Cirugía de Cabeza y Cuello. Els requisits per optar a l’acreditació són l’existència d’una Unitat de Disfàgia multidisciplinar (la de l’Hospital Santa Caterina es va crear a finals de 2021), un sistema i circuït de cribratge per pacients hospitalitzats i la implementació de dietes específiques per als pacients. Durant l’any 2024 s’han realitzat a l’Hospital Santa Caterina 134 interconsultes relacionades amb la Disfàgia, mentre que al 2023 van ser 90.
La disfàgia és la dificultat per empassar aliments líquids, semisòlids i/o sòlids amb normalitat. És un trastorn de la capacitat deglutòria, que afecta qualsevol de les fases d’aquest procés (fase oral, faríngia i/o esofàgica), tant per aliments de qualsevol consistència i textura, com per líquids o per a les secrecions endògenes de la mateixa persona, que pot estar associada a altres símptomes i ser signe subjacent de diverses patologies.
Les causes de la disfàgia poden ser molt variades atès que es pot manifestar tant en el període agut d’un procés com en el subagut o crònic. Es pot produir de forma aïllada, a conseqüència de diferents quadres clínics o de comorbiditat d’un grup sindròmic, tot i que és més freqüent en pacients amb malaltia neurològica (Parkinson o Alzheimer, entre d’altres), en persones grans o patologia de cap i coll.
Afecta a més del 30% dels pacients ingressat als hospitals, arribant fins el 60% en pacients d’UCI i al 80% en unitats d’ictus. Ocasiona una altra morbimortalitat amb l’aparició de complicacions com la pneumònia aspirativa, la desnutrició i la deshidratació entre altres, amb les conseqüents complicacions sistèmiques. Com a conseqüència d’aquestes complicacions, es veuen prolongades les estàncies hospitalàries, els ingressos en centre i els ingressos recurrents, augmentant la mortalitat entre els pacients.
Per aquest motiu, quan s’implementen estratègies adequades de maneig i tractament, es poden reduir les complicacions a nivell dels pacients i la conseqüent millora dels resultats clínics, així com l’eficiència hospitalària.
Els col·lectius amb més risc de disfàgia: persones grans i persones amb malalties neurològiques
Les poblacions de més risc de DO són la gent gran, els pacients amb malalties neurològiques o neurodegeneratives i els pacients amb malalties de cap i coll.
La prevalença de disfàgia s’ha calculat en persones grans en diferents contextos. Afecta entre el 30-40% de persones de 65 anys o més amb vida independent, al 44% de les persones ingressades a atenció aguda geriàtrica i al 60% de pacients grans institucionalitzats.
Pel que fa a les malalties neurològiques o neurodegeneratives afecta entre el 38% i el 78% dels pacients que han patit un ictus, al 25-71% dels pacients que han patit un traumatisme cranioencefàlic, entre el 18-82% dels pacients amb malaltia de Parkinson, el 80% dels pacients amb malaltia d’Alzheimer, entre un 50-90% dels pacients amb esclerosi lateral amiotròfica (ELA), arribant gairebé al 100% a les fases finals de la malaltia. També afecta al voltant del 24-40% de persones amb esclerosi múltiple (EM).
La importància de la intervenció multidisciplinària
La detecció i la intervenció multidisciplinària de la DO redueix la morbiditat i la mortalitat, i millora la qualitat de vida de les persones que la pateixen. Entre el 65% i el 80% dels pacients tractats aconsegueixen una alimentació oral més segura i eficaç.
L’existència d’equips de disfàgia augmenta la consciència sobre aquest trastorn en tots els àmbits de salut. Els professionals implicats en l’abordatge de la disfàgia són els següents: logopedes, dietistes-nutricionistes, metges i metgesses, farmacèutics, infermers i infermeres, tècnics en cures auxiliars d’infermeria i personal de cuina.
Un dels objectius principals és aconseguir una alimentació oral segura i eficaç: adaptació de la dieta, de la medicació, de les mesures higienicoposturals, del tractament logopèdic i de les tècniques rehabilitadores.
Fotos: IAS
Equip multidisciplinar de la unitat de disfàgia
