Reforçar el lideratge compartit, potenciar el desenvolupament professional, integrar la recerca en l'activitat assistencial i avançar cap a una gestió basada en dades són alguns dels principals aprenentatges identificats durant l'estada formativa realitzada al Karolinska University Hospital (Suècia) per infermeres supervisores dels hospitals Trueta i Santa Caterina.

L'experiència, a càrrec de Marta Gironès-Nogué i Júlia Figueras-Cufí, ha permès conèixer pràctiques organitzatives d'interès per al procés d'integració entre l'Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta i l'Institut d'Assistència Sanitària (IAS) en el marc de l'aliança estratègica entre ambdues institucions, així com per a la configuració del futur Campus de Salut de Girona.

En aquest context, cal destacar que el Karolinska University Hospital s'estructura en dos centres, situats a Solna i Huddinge, i és una de les principals institucions hospitalàries de Suècia.

Un dels aspectes més destacats identificats durant l'estada, que va tenir lloc entre el 8 i l'11 de setembre, és l'aposta pel colideratge professional, amb una participació equiparada dels lideratges infermer i mèdic en la definició de l'estratègia, la qualitat assistencial i la presa de decisions. En aquest model, l'organització no s'articula per serveis assistencials sinó per àrees temàtiques, cadascuna de les quals disposa dels seus propis objectius i recursos.

L'experiència també posa en valor la necessitat de disposar d'itineraris professionals que permetin desenvolupar carreres docents, investigadores i de lideratge dins del mateix hospital i sense desvincular els professionals de la pràctica assistencial. Per facilitar-ho, el model Karolinska incorpora fins a set nivells de desenvolupament professional en la disciplina infermera. Els rols més avançats actuen com a pont entre l'activitat clínica, la recerca i la presa de decisions estratègiques, fet que facilita la transferència del coneixement a la pràctica assistencial.

L'estada també ha evidenciat la importància de disposar de temps protegit, que en alguns casos pot arribar al 50% de la jornada laboral, perquè els professionals puguin participar en activitats de recerca, innovació i transferència del coneixement. Aquesta inversió es considera clau per afavorir la fidelització del talent al centre, reforçar la capacitat de millora contínua sobre els resultats assistencials.

El centre suec també atorga una gran importància al benestar dels professionals. La sostenibilitat dels equips es planteja com una responsabilitat organitzativa i incorpora mesures de planificació, espais de recuperació i entorns de treball orientats a afavorir la retenció del talent i la qualitat assistencial.

Finalment, la gestió basada en dades és un altre dels pilars observats durant l'estada. El monitoratge continu d'indicadors assistencials i organitzatius facilita una presa de decisions àgil i fonamentada, així com una planificació amb mesos d'antelació que permet anticipar necessitats i adaptar els recursos al volum assistencial previst. En aquest context, la integració progressiva de la intel·ligència artificial apareix com una eina de suport per reduir la càrrega administrativa i alliberar temps per a l'atenció directa a les persones.