El 71% de la Regió Sanitària Girona formaria part de la selecció de 77 àrees bàsiques de salut (ABS) valorades pels bons resultats com a zones amb bones pràctiques, segons l’anàlisi efectuat per l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS), adscrita al Departament de Salut, i que va presentar dimarts a la tarda en el marc de la Central de Resultats. Aquest informe analitza dades d’accessibilitat, adequació, efectivitat, eficiència, experiència d’usuari i de seguretat de quatre àmbits assistencials: atenció primària, hospitalària, atenció intermèdia i salut pública. Durant la presentació de l’anàlisi, es van ressaltar el 20% de les àrees bàsiques de salut de Catalunya, que són les que han obtingut els millors resultats l'any 2024. De les 77 ABS destacades de tot Catalunya, 29 són a la Regió Sanitària de Girona.

Segons la Central de Resultats, l’ABS de la Vall d’en Bas seria la millor de Catalunya, especialment en l’àmbit d’atenció primària, i la gran majoria de la Regió Sanitària de Girona formaria part de les millors pràctiques de Catalunya, en concret 29 de les 41 àrees bàsiques de salut.

Segons el gerent de la Regió Sanitària, Jaume Heredia, aquests bon resultats “són el fruit de la implicació i el compromís envers el sistema i envers la ciutadania dels professionals de la salut de Girona, especialment els de l’atenció primària, on els resultats obtinguts a la nostra àrea són excel·lents”.

A la Central de Resultats també es van presentar experiències de bones pràctiques identificades arreu del territori. De la Regió Sanitària de Girona es va posar en valor la gestió de l’ús de fàrmacs en atenció ambulatòria, de la qual en van destacar els resultats de l’EAP Celrà, que ha estat seleccionat pels seus bon resultats en l’àrea de cost i ús de fàrmacs, ja que són els més eficients de Catalunya en els tractaments d’antidepressius, antidiabètics orals, antipsicòtics, hipolipemiants i antibiòtics. En aquest equip, se segueix el model de gestió del medicament que està implantat a la Regió Sanitaria des de fa més de vint anys, i que està donant molt bons resultats. Aquest model, incorpora en les seves línies d’actuació fer una prescripció curosa que tingui en compte el risc-benefici per a cada pacient.

Toni Guerrero, farmacòleg de la Gerència d’Atenció Primària i la Comunitat de l’Institut Català de la Salut a Girona i de l’Institut d’Assistència Primària, destaca que els resultats de Celrà són el resultat “d’un esforç col·lectiu i continu fet a diferents nivells (Gerència d’Atenció Primària, Direcció de l’equip, de la Unitat de Gestió i Ús del Medicament...) i que, òbviament, no hauria estat possible sense la imprescindible implicació dels metges i metgesses i d’infermeria de l’equip d’atenció primària”.

Guerrero explica que la Regió de Girona “acumula una experiència de 30 anys amb un model basat en la interacció directa amb els professionals sanitaris d’atenció primària amb la realització de sessions farmacoterapèutiques i tallers de revisió de la medicació centrades en el pacient, acollida als nous professionals amb el foment de l’ús de la guia terapèutica electrònica i entrevistes personals centrades en la revisió de la prescripció pròpia del professional, entre altres”.

Per la seva banda, Pili Carmona, metgessa de família del EAP Celrà, indica que al seu equip “treballem amb un objectiu molt clar: que cada medicament que prescrivim aporti un benefici real a la persona”. Per això, “revisem sovint els tractaments per evitar duplicitats, combinacions que puguin donar problemes o medicacions que ja no calen”, assenyala. Carmona diu que “ens fixem especialment en les persones grans o en aquelles que prenen molts fàrmacs, per garantir que la seva medicació sigui la més segura i adequada possible”. El resultat d’aquesta gestió del medicament és que “ens ha permès millorar molt la qualitat de la nostra prescripció i oferir una atenció més segura, més eficient i més humana”, indica la doctora.

La consellera de Salut, Olga Pané, va destacar a la cloenda el paper important de la Central de Resultats: "és una eina essencial per entendre com funciona el sistema i orientar les decisions amb rigor. És essencial disposar d’aquestes dades perquè aquest monitoratge comparat estimula molt la millora".