Avui s'ha presentat el programa d'actes comemoratius dels 350 anys de la fundació de l'antic Hospital de Santa Caterina a Girona. El delegat del Govern de la Generalitat a Girona, Eudald Casadesús; l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, i el president de la Diputació de Girona, Pere Vila, han estat els encarregats de la presentació en roda de premsa. La Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Girona i la Diputació de Girona impulsen de manera conjunta la commemoració d’aquests 350 anys com un acte de reconeixement a la suma d’institucions polítiques i ciutadanes que en el seu moment va fer possible la fundació de l’antic Hospital de Santa Caterina, però sobretot per posar de manifest l’esperit de servei que les va impulsar i que hores d’ara segueix ben vigent.
La commemoració començarà el dilluns 16 de maig - dia en què justament es compleixen els 350 anys de l’acte de col·locació de la primera pedra del Santa Caterina - amb un concert de Música Antiga de Girona i amb la rememoració de la Nit de les Lluminàries del 1666. La cloenda serà a l’octubre. També s'ha presentat el rellotge de sol que, coincidint amb la commemoració, finalment s’ha materialitzat en l’espai que estava previst en una de les façanes interiors del Pati de les Magnòlies.
L’Hospital Santa Caterina, dipositari de la història hospitalària gironina
Tot i que segurament el projecte ja venia de lluny, no va ser fins al segle XIII (1211) que els membres de la confraria de Sant Martí van decidir bastir un hospital a la ciutat de Girona, als terrenys ocupats avui per la plaça del mercat.
El pas d’aquells homes bons que seguien Sant Martí, el que es va partir la pròpia capa amb un pobre, va quedar enregistrat en un document que, en essència, avalava la compra d’una feixa de terra per ampliar i consolidar l’hospital de l’Areny, extramurs de la ciutat. Aquest és un d’aquells fets que enllacen una tradició de solidaritat des de l’alta edat mitjana fins al segle XXI. Molts han estat els actors, però tots interpretaven el mateix guió: ajudar els desvalguts, segons els mitjans i els valors de cada època.
El 21 de març del 1212, així doncs, els confrares de Sant Martí van comprar una feixa de terra per bastir un hospital al Cap de l’Areny, on ja existia una casa amb funcions hospitalàries que, arran d’aquesta adquisició, s’ampliaria i es consolidaria. L’objectiu expressat al pergamí no podia ser més explícit: «Per tal que hi construeixin les cases i l’hospital i tot allò que vulguin construir-hi entre l’abisme i el cel.»
Entre l’abisme i el cel era, segurament, allà on creien trobar-se tots aquells rodamons, vells, infants, vídues, pobres i malalts tributaris de ser acollits a la institució.
La Girona de principis del segle XIII tenia uns vuit mil habitants que, majoritàriament, habitaven el recinte murat de la Força, on compartien l’espai amb el pròsper call jueu. Els hospitals, com a lloc d’acollida de malalts i desvalguts, es trobaven extramurs: l’Hospital de Capellans, prop del Galligants, Sant Llàtzer, a Pedret, i l’Hospital de Sant Jaume dels Pelegrins, en funcionament des del segle XIV, al costat del cementiri de l’església de Sant Feliu. El quart hospital (1211-1650) era al sud de la vila, a l’areny de l’Onyar, on ara s’ubica el mercat del Lleó. Aquest darrer, l’hospital de la confraria de Sant Martí, ja sota l’advocació de santa Caterina, esdevindria el precedent directe dels equipaments de l’antiga plaça de l’Hospital.
L’Hospital Santa Caterina d’extramurs era un edifici de sòlida i noble construcció equipat amb trenta-cinc llits. Fins a l’any 1648 fou de titularitat municipal i després passà a mans del Capítol de la Catedral.
La primera data documental relacionada amb els orígens de l’Hospital Santa Caterina (el 21 de març del 1212) apareix al pergamí núm. 19 de l’Arxiu Històric de Girona, fons de l’Hospital Santa Caterina.
Un nou Hospital Santa Caterina
L’any 1654, les autoritats militars van decidir enderrocar l’edifici i el servei es traslladà a un espai proper, a les terres situades a tocar de la nova muralla de la ciutat. Es tractava del conjunt assistencial format per l’Hospital Santa Caterina (1666-1679) i pels edificis veïns que s’hi van anar sumant al llarg del temps —la Casa de Misericòrdia (1765), l’Hospici (1776) i la Casa de Convalescència (1781)—, més la resta dels equipaments distribuïts pel territori
L’any 1666 es va iniciar la construcció de l’hospital, inclosa l’estança de la farmàcia. Dins el conjunt de peces conservades hi ha més de tres-cents pots de ceràmica blanca vitrificada, entre els quals en sobresurten disset del segle XVI.
El 16 de maig del 1666 el bisbe Ninot col•locava la primera pedra del nou hospital, i al cap d’un any s’habilitaven les primeres sales. El 28 de desembre del 1679 es va inaugurar la capella.
La roda de Santa Caterina: la iconografia de santa Caterina, amb la roda dentada, la palma que simbolitza el martiri i una espasa que recorda la seva mort per decapitació
