STOMP* significa aturar l’ús de psicofàrmacs en les persones amb discapacitat intel·lectual i/o autisme. És un projecte nacional al Regne Unit en què moltes organitzacions diferents treballen juntes per ajudar a aturar l’ús excessiu d’aquests medicaments. Paral·lelament, el programa nacional per donar suport al tractament i medicació adequada en pediatria (STAMP) té com a objectiu assegurar-se que els nens i joves amb autisme i discapacitat intel·lectual rebin la mediació per la raó correcta, en la dosi adequada i durant el menor temps possible.

El Col·legi Reial de Psiquiatria i el Sistema Nacional de Salut del Regne Unit donen suport a l’Institut d’Assistència Sanitaria del Sistema Català de la Salut per adaptar i implementar el programa STOMP.CAT i STAMP.CAT a Catalunya

Aquests programes es duen a terme en estreta col·laboració amb les persones amb experiència viscuda, amb les famílies i les entitats que els proporcionen suport, així com amb diferents organitzacions de professionals de la salut i l’atenció social.

L’excessiva prescripció de psicofàrmacs a persones amb discapacitat intel·lectual i/o autisme, sovint sense comptar amb l’existència d’un diagnòstic que la justifiqui, és una realitat que a dia d’avui es continua donant a la nostra societat. Diferents estudis assenyalen que entre un 30-70% de les persones que viuen en entorns residencials i entre un 10-20% dels que viuen a la comunitat reben tractament psicofarmacològic, fonamentalment antipsicòtics i benzodiazepines. No deixa de ser preocupant que la utilització de psicofàrmacs per al tractament de malalties mentals és superior al que observem a la població general, mentre que altres classes de fàrmacs com els utilitzats en el tractament de la hipotensió, la diabetis, malalties igual o més presents en persones amb discapacitat intel·lectual i/o autisme, són molt menys utilitzats en no ser diagnosticades i, per tant, no tractades.

Un estudi realitzat en una mostra de persones amb discapacitat intel·lectual residents en els serveis d’acolliment residencials a Catalunya va constatar que el 88% prenien psicofàrmacs, tot i que només un 25% tenien un diagnòstic psiquiàtric. De manera similar, una investigació realitzada en persones amb discapacitat intel·lectual i/o autisme ateses a la xarxa d’atenció primària a Anglaterra va revelar que el 47% de les persones amb problemes de conducta havien rebut un tractament antipsicòtic, encara que només un 12% comptava amb un diagnòstic de malaltia mental.

És aquesta disparitat la que va portar a la creació de STOMP i STAMP com a compromís d’un pla a llarg termini del NHS, i ara també, del Sistema Català de la Salut.

STOMP.CAT i STAMP.CAT no són antimedicaments. Volem ajudar les persones a mantenir-se bé i tenir una bona qualitat de vida mitjançant l’ús, la revisió i optimització adequada de la medicació. Això vol dir, també, pensar en formes alternatives de tractament abans de prescriure medicaments i tenir clares les circumstàncies en que l’ús de psicofàrmacs és adequat. En definitiva, assegurar-se que les persones amb discapacitat intel·lectual i/o autisme rebin la medicació per la raó correcta, en la dosi adequada i durant el menor temps possible.

Les recomanacions incloses a STOMP.CAT i STAMP.CAT van dirigides a tots els professionals de la salut de la xarxa d’atenció primària i especialitzada, de la xarxa d’educació i de la xarxa de serveis socials. Promouen l’intercanvi d’informació i la col·laboració entre els sectors assistencials per minimitzar totes les formes de prescripció inadequada.

Ús de psicofàrmacs

Els psicofàrmacs inclouen antipsicòtics, antidepressius, ansiolítics (benzodiazepines), medicaments contra les convulsions (antiepilèptics), sedants (inclosos hipnòtics) I estimulants. Afecten el funcionament del cervell, I afecten l’estat d’ànim, els pensaments, les percepcions i el comportament d’una persona.

Tanmateix els efectes secundaris d’aquests medicaments poden afectar la qualitat de vida de la persona. Aquests inclouen (però no es limiten a):

• Sedació
• Augment de pes
• Dislipèmia
• Augment del risc diabètic
• Trastorns del moviment com efectes extrapiramidals (EEP)
• Canvis hormonals com hiperprolactinèmia
• Canvis del ritme cardíac
• Disfunció sexual

Els psicofàrmacs estan autoritzats per tractar una sèrie de malalties mentals greus, com ara psicosi, afeccions relacionades amb l’estat d’ànim com la depressió i la malaltia bipolar, totes les formes d’ansietat, trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat, insomni i totes les formes d’epilèpsia.

Es poden prescriure determinats psicofàrmacs per a problemes de conducta. No es tracta d’un diagnòstic, sinó d’un constructe social que pot identificar les necessitats de comunicació d’una persona i l’impacte dels desencadenants ambientals sobre la mateixa. Aquesta és una indicació sense aprovació i quan s’utilitza medicaments paer a conductes que es consideren difícils, s’han d’iniciar, controlar, revisar i aturar-se sota una supervisió especialitzada d’acord amb les directrius que assenyalen les guies de bona pràctica (https://www.nice.org.uk/guidance/ng11).

Les guies identifiquen tres situacions en què l’ús d’antpsicòtics, en combinació amb mesures psicològiques, mai com a monoteràpia, pot ajudar a una persona amb una conducta que es consideri difícil:

• Quan hi hagi evidencia clara que la causa subjacent és un trastorn mental (símptomes psicòtiques).
• Quan les intervencions no farmacològiques no han estat efectives.
• Quan el risc par a la persona o els altres és greu (sempre de forma transitòria).

El medicament ha de ser iniciat per un especialista i s’ha de :

• Identificar i avaluar les conductes problema per les que els utilitzarem.
• Utilitzar la dosi mínima efectiva durant el menor temps possible.
• Revisar regularment el benefici del tractament i l’impacte dels efectes secundaris
• Registrar la justificació de la medicació i la durada probable del tractament.
• Redactar una estratègia per revisar i aturar la medicació que s’ha de compartir amb els professionals de la xarxa d’atenció primària.

Revisió periòdica de la medicació

Cal avaluar regularment l’impacte de qualsevol efecte secundari dels psicofàrmacs i sospesar el benefici i el risc de la seva utilització.

Per garantir la continuïtat del tractament, és necessari fer revisions periòdiques centrades en la persona, holístiques i protocol·litzades per part de professionals que coneixen bé a les persones amb discapacitat intel·lectual i/o autisme. La revisió s’ha de centrar en el benestar físic, mental i conductual, amb èmfasi en la reducció de les desigualtats en salut i la promoció de la salut i la qualitat de vida. Quan les persones a les que tractem assisteixen a una visita de revisió, és molt important que s’escolti la seva opinió i experiència sobre els efectes de la medicació.

Totes les persones amb discapacitat intel·lectual i/o autisme haurien de tenir dret a un control de salut anual que inclogui la revisió de la medicació.

Com a part de qualsevol revisió, sempre cal considerar oferir alternatives a la medicació, com les modificacions de l’entorn, la teràpia cognitiva-conductual adaptada al nivell cognitiu de la persona i altres, totes elles formant part del model de Suport Conductual Positiu,

Per què pot servir l’estratègia STOMP.CAT I STAMP.CAT als diferents proveïdors?

S’espera que tots els serveis de salut i serveis socials puguin:

• Explorar alternatives a la medicació
• Assegurar-se que tot el personal conegui els psicofàrmacs que pren la persona, com ara per què s’utilitza i els possibles efectes secundaris, i participin en les decisions sobre la seva cura. La informació sobre els medicaments ha d’estar disponible en un format accessible per la persona: per exemple, un fulletó en lectura fàcil, un vídeo entenedor, etc.
• Assegurar-se que totes les persones puguin parlar si tenen algun dubte o preocupació sobre la medicació, sobre tot si consideren que no és adequada. Si cal, identifiqueu un familiar o cuidador que pugui parlar en el seu nom si no és capaç.
• Mantenir registres acurats sobre la salut, el benestar i la conducta de la persona.
• Garantir que la medicació s’inicia, revisa i controla d’acord amb els protocols i les guies, per exemple NICE (https://www.nice.org.uk/guidance/ng11); quin és l’objectiu del tractament, quan s’inicia, amb quina freqüència es revisarà i qui ho farà; disposar d’un pla per reduir o retirar de manera segura la medicació si ja no es considera beneficiosa; alternatives a la medicació abans i durant el tractament.
• Treballar en col·laboració amb persones amb discapacitat intel·lectual i/o autisme expertes per experiència, les seves famílies, equips assistencials, professionals de la salut, administració pública i altres per aturar la sobremedicació.
• Informar a les persones sobre les teràpies no farmacològiques i altres estratègies de suport perquè només prenguin medicaments per les raons adequades.
• Garantir que les persones amb discapacitat intel·lectual i/o autisme tinguin revisions periòdiques de la medicació i es dugui a terme com a mínim un control de salut anual.
• Ajudar als metges i altres professionals de la salut a involucrar plenament a les persones, les famílies i les persones de suport en les decisions sobre la medicació.
• Els equips de salut mental especialitzada (SESMDI) han de treballar en col·laboració amb els companys de la xarxa genèrica de salut mental i la xarxa d’atenció primària per formar, assessorar i donar suport al inici d’estratègies de reducció de psicofàrmacs (STOMP.CAT i STAMP.CAT).