Sense medicació. Per què?

Sense medicació. Per què?

Pot ser que la medicació no sigui la millor opció per ajudar les persones amb discapacitat intel·lectual i/o trastorns de l’espectre de l’autisme que presenten conductes repte.

Introducció

  • Quan algú que ens importa presenta conductes que són preocupants i difícils de gestionar (conductes desafiadores) esperem que aquestes canviïn o s’aturin el més aviat possible.
  • És possible que faci temps que estigueu esperant la cita amb un metge i, arribat el moment, us diuen que en aquest punt  la medicació no és l’estratègia a utilitzar.

En aquesta situació, els cuidadors sovint senten o diuen el següent:

Aquest fulletó servirà per ajudar-vos a entendre perquè no sempre cal administrar medicació i per donar idees sobre quines altres estratègies poden ser útils.

Medicació o no?

  • No només perquè no hàgiu sortit de la consulta amb una recepta no vol dir que el problema sigui menys greu
  • Hi ha molts símptomes, condicions greus i conductes per les quals no hi ha una cura amb medicaments però que necessiten ser tractats/ solucionats d’altres maneres.
  • La decisió de no prescriure medicaments no es basa en el cost. La majoria de medicaments utilitzats no són cars.
  • Cada persona que mostri canvis de conducta ho farà per diferents motius. A diferència d’altres patologies, no hi ha cap medicament estàndard que serveixi per tractar les conductes repte.

Quin és el problema de donar medicaments?

Existeix la preocupació que els metges prescriuen molts medicaments per al control dels problemes de conducta; de la mateixa manera com també es prescriuen massa antibiòtics.

He perdut el temps?

  • No. Haureu donat al metge molta informació útil que tindrà en compte per decidir la millor manera d’ajudar-vos. No heu perdut el temps ni l’heu fet perdre al professional. A més, esteu un pas més a prop de poder obtenir l’ajuda adequada.

Quan s’ha d’utilitzar la medicació?

  • Si el problema de conducta està causat per un problema de salut mental (per exemple, depressió, ansietat, psicosi, mania) és probable que hi hagi un medicament eficaç per ajudar a tractar-la.
  • Si es creu que la conducta està relacionada amb l’epilèpsia o amb problemes de salut física és convenient prescriure medicaments per tractar aquestes condicions (per exemple, antiepilèptics, analgèsics, antibiòtics).
  • No obstant, sovint la conducta desafiant no és un símptoma d’una d’aquestes malalties, sinó la manera que té la persona per mostrar que alguna cosa va malament.

La medicació podria fer mal?

  • Els medicaments que s’utilitzen per tractar la ment o l’estat mental de les persones s’anomenen psicotrops. Aquests inclouen, per exemple, els antidepressius i els antipsicòtics.
  • Totes les medicacions psicotròpiques tenen efectes secundaris.
  • Els antipsicòtics tenen alguns efectes secundaris greus als quals poden ésser especialment sensibles les persones amb discapacitat intel·lectual i/o autisme. Aquests efectes inclouen l’augment de pes, problemes de moviment i problemes cardíacs i/o de tensió arterial.
  • A vegades l’ús de medicaments psicotròpics pot ser més perjudicial que beneficiós si no s’utilitza pels motius adequats.

Estudis recents han demostrat que...

  • S’estan donant medicaments per “tractar” les conductes repte fins i tot quan la causa de la conducta no està clara.
  • En la majoria de casos de prescripció inadequada, els fàrmacs actuen només com a sedant (provocar somnolència a la persona) enlloc d’ajudar a controlar els problemes de conducta.
  • No hi ha evidència que l’ús rutinari de la medicació en la gestió de les conductes desafiants aporti beneficis addicionals.
  • Entre un 30-70% de les persones amb discapacitat intel·lectual que viuen en entorns residencials i un 10-20% dels que resideixen en la comunitat reben tractament amb psicofàrmacs 1, tot i que només un 25% tenien un diagnòstic psiquiàtric comòrbid registrat 2.

Què diuen les directrius?

  • Un projecte recent del NHS England 3 anomenat STOMP i adaptat a Catalunya com STOMP.CAT4 (Aturar la Sobremedicació de les persones amb discapacitat intel·lectual i/o autisme) s’està centrant en intentar reduir l’ús inadequat i de vegades nociu de la medicació psicotròpica.
  • L’any 2015, el NICE5 va elaborar una guia clara basada en examinar l’evidència científica en l’ús dels psicòtrops. La guia recomana considerar únicament els antipsicòtics en cas que:
    • Només les intervencions psicològiques o altres no hagin pogut generar canvis en la conducta problema o
    • El tractament de qualsevol malaltia física o mental subjacent no ha millorat els símptomes o
    • El risc per a la persona o per als demés és molt greu (per exemple, agressió extrema o autolesions)
  • La guia NICE subratlla també que si s’utilitza medicació aquesta s’ha de fer únicament en combinació d’intervencions psicològiques i/o socials
  • Això vol dir que no hauríem de buscar una “solució ràpida” per gestionar els comportaments desafiants, sinó que hauríem de buscar maneres d’ajudar molt més àmplies i a llarg termini.

Així que sense medicació... i ara?

  • El metge hauria de tenir previst parlar amb altres professionals de l’equip de discapacitat intel·lectual que puguin ser d’ajuda. Això hauria de portar a una avaluació detallada de la conducta problema, identificar els factors de salut, psicològics, ambientals, de comunicació i socials que poden contribuir a la conducta. Aconseguir una comprensió completa de les raons darrere del comportament és la clau per poder-lo canviar.
  • L’avaluació ha de portar a la implementació d’un Pla de Suport Conductual.

Pla de Suport Conductual

Un pla de suport conductual detalla totes les coes que les persones poden fer per reduir les causes i l’impacte de la conducta problema.

Si creieu que el metge no ho està fent, podeu dirigir-vos a la resta de l’equip de discapacitat intel·lectual per obtenir un Pla de Suport Conductual.

Si la medicació forma part d’aquest pla, s’hauria d’utilitzar durant el menor temps possible amb un acord clar sobre quines àrees específiques es dirigeix (per exemple control del son, inquietud,...).

 

Mentrestant...

Potser sembla que les coses estan tardant molt a canviar. Mentrestant, hi ha coses que podeu fer per ajudar a accelerar el procés.

  • Penseu si la persona que cuideu podria estar físicament malament. Hi ha signes de dolor o infecció o canvis en el seu patró convulsiu? Val la pena demanar al metge d’Atenció Primària que us ajudi a comprovar-ho. De vegades, poden haver-hi problemes “ocults” com ara infeccions d’orina, oïda o dentals.
  • Mantenir fitxes de seguiment per registrar les conductes. Demaneu-ne a l’equip especialitzat en salut mental i assegureu-vos que tots els referents del cas les omplen. Com més detalls pugueu donar a l’equip sobre els comportaments, més probable i ràpidament es podrà donar l’ajuda adequada. També pot ser útil mantenir un gràfic del son i registres detallats de les convulsions.
  • Penseu si hi ha coses al voltant de la persona que la poden molestar o confondre. Hi ha hagut canvis recentment? Parleu amb altres persones que passen temps amb ell/a i prepareu un llistat que reculli tots aquests canvis (per petits que siguin) per ajudar a accelerar l’avaluació.
  • La persona atesa ha estat avaluada per algun professional anteriorment? Busqueu avaluacions, informes, recomanacions prèvies. Aquests poden incloure idees útils que es podrien haver oblidat amb el pas del temps.
  • Penseu si hi ha hagut canvis de medicació recents. Aporteu la pauta de tractament actualitzada a cada visita mèdica (inclosos els medicaments a utilitzar en cas que sigui necessari).
  • Aporteu registres de conducta, el pla de suport individualitzat en totes les visites amb els professionals.
  • En cas d’incident greu que posi en risc la persona o terceres persones, poseu-vos en contacte amb el metge de capçalera o l’equip especialitzat de salut mental o ambdós (segons considereu).
  • No tot funcionarà de seguida. De vegades cal fer un gran esforç per produir petits canvis de comportament.
  • Compartiu les vostres frustracions amb els professionals de l’equip especialitzat de salut mental. Pot haver-hi formacions o suports per a cuidadors que us poden ser d’ajuda a vosaltres o us poden permetre ajudar a altres persones a la vostra situació.

Més lectura i suport:

Aquesta informació és una adaptació del document elaborat per Coventry and Warwichshire Partnership

Referències

[1] NHS- United Kingdom National Medical Service. Servei Nacional de Salut del Regne Unit.

2 www,ias.stomp.cat

1 Rueda Quitllet P, Novell Alsina R. Conductas que nos preocupan. En personas con discapacidad intelectual y del desarrollo ¿Qué debes saber? ¿Qué debes hacer? Madrid: Confederación Plena Inclusión España; 2021.

2 Cid Colom J, Novell-Alsina R. Avaluació de les necessitats de tractament psiquiàtric i psicològic dels usuaris que resideixen als dispositius de I’ICASS. A: Pla integral d’atenció a les persones amb trastorn mental i addiccions. Barcelona: Departament d’Acció Social i Ciutadania. Generalitat de Catalunya; 2010. p. 27-8.

3 NHS England. Stopping Over-Medication of People with a Learning Disability, Autism or Both. Londo (UK): NHS; 2017

4 https//www.ias.stomp.cat

5 https://www.nice.org.uk/guidance/ng11

 

 

SalutMental