La Xarxa de Salut Mental i Addiccions de l’IAS és la xarxa pública de les comarques gironines especialitzada en l’atenció a la salut mental de la població de referència (750.000 habitants aproximadament). Disposa de serveis d’hospitalització total o parcial, ubicats al Parc Hospitalari Martí i Julià (Salt), i serveis d’atenció comunitària que es presten a través de set centres de salut mental d’adults, set infantojuvenils, sis centres d’atenció a les addiccions i set centres de dia desplegats al llarg de la demarcació de Girona, a més dels equips mòbils assertius comunitaris (equips d'atenció a les persones sense llar, equips de seguiment individualitzat, equips d’intervenció precoç de la psicosi, equips d'hospitalització domiciliària). També compta amb nou pisos residencials, dues llars residències (per a persones amb trastorn mental greu i persones amb problemes de discapacitat intel·lectual i trastorn mental). (equips d’intervenció precoç de la psicosi, equips d'hospitalització domiciliària, equips d'atenció a les persones sense llar, equips de seguiment individualitzat). Les urgències psiquiàtriques s’atenen a l’Hospital Santa Caterina.

Manté acords amb centres d’inserció laboral, entitats de suport jurídic i social i associacions de familiars.

Model de referència internacional, segons l’estudi REFINEMENT

La Xarxa de Salut Mental i Addiccions de les Comarques Gironines ha esdevingut model de referència nacional i internacional segons un estudi anomenat REFINEMENT. El REFINEMENT (Research on Financing systems’ Effect on the quality of  Mental health care) analitza com els sistemes de finançament afecten la qualitat de l'atenció en salut mental i compara models existents al continent (Itàlia, Àustria, l’Estat espanyol, Anglaterra, França, Finlàndia, Suècia, Estònia i Romania).

Segons l’anàlisi, la Xarxa de Salut Mental gironina, amb el menor nombre de recursos hospitalaris, les estades mitjanes hospitalàries més baixes d’Europa, i la proporció més baixa de professionals sanitaris, obté, per contra:

• La utilització més baixa de recursos hospitalaris d’Europa (l’1’17 x 1.000 hab. versus el 3 x 1.000 hab. a Europa)
• La taxa de continuïtat assistencial més alta d’Europa (el 90% versus el 57% de mitjana europea)
• El percentatge de reingressos més baix d’Europa (el 18%, versus el 40% europeu)
• I la proporció de recursos comunitaris versus hospitalaris més alta d’Europa (70/30).
• L’estudi també demostra que Girona té un dels millors sistemes d’accés als centres sanitaris, fet que es tradueix en centres a prop de casa, facilitat per ser tractat i, consegüentment, millors diagnòstics que repercuteixen en una baixa cronicitat.

Un model basat en la comunitat i en el treball en xarxa

Els processos de Reforma Psiquiàtrica iniciats als països desenvolupats (EEUU, França, Anglaterra i Itàlia) als anys 60 i 70, i a Catalunya la dècada dels 80, van articular la transformació de l’atenció a la salut mental en general, i a la població amb Trastorn Mental Greu (TMG), en particular, proposant l’organització d’un nou model d’atenció basat en la comunitat. Concretament a comarques gironines, el model que l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS) ha implantat en l’atenció pública a la salut mental i addiccions es basa en:

• El desplegament dels recursos comunitaris, promovent l’accés a les intervencions en psicoteràpia i garantint la rehabilitació psicosocial en els trastorns més greus, facilitant l’accés a un habitatge digne, a una feina i l’accés a l’oci en aquells usuaris aquest comporta un impacte funcional com a conseqüència d’un trastorn mental greu. Aquest model comunitari es fonamenta en una xarxa integrada d’atenció a la salut mental per a adults i joves; a les addiccions, a la rehabilitació; i al desplegament de programes específics per a problemes concrets: ludopaties, trastorns de conducta alimentària, psicoteràpia de gènere, psicosi incipient, cooperació amb els centres d’educació especial d’Ensenyament, cooperació amb Justícia (presons i justícia juvenil), suport a la llar, cooperació amb la xarxa de serveis socials i d’inserció laboral, suport a l’atenció primària, entre d’altres.
• La gestió des del territori, fomentant el desenvolupament de cada sector comunitari (comarques) i el treball coordinat i integrat per facilitar la continuïtat assistencial real, tant entre els diferents serveis de l’IAS com amb les diferents fundacions, associacions o institucions amb les quals es comparteixen processos d’intervenció als usuaris: l’escola, els serveis socials, l’atenció primària, les famílies, etc.
• La participació en la Junta assistencial de salut mental, òrgan de gestió fonamental de la Xarxa, dels responsables interns i externs a l’organització (la direcció, els dispositius comunitaris, hospitalaris, l’atenció a les drogodependències, els serveis residencials, i els representants de la Fundació Support-Girona, l’Associació Família i Salut Mental de Girona i Comarques, la Fundació Drissa, per a la inserció laboral i l’habitatge, i La Fageda.