La trobada, liderada enguany per l’Institut d’Assistència Sanitària, reuneix 200 professionals amb l’objectiu de compartir coneixement, bones pràctiques i reptes emergents en l’atenció comunitària a la salut mental
Els equips PSI de la Xarxa de Salut Mental de Girona i Comarques han atès més de 2.000 persones des que es van posar en marxa el programa l’any 2017
Només un 11,60 % de les persones ateses l’any 2024 pels PSI va necessitar un ingrés hospitalari en salut mental
L’Institut d’Assistència Sanitària (IAS) va posar en marxa l’any 2017 set equips mòbils de salut mental a les comarques gironines, coneguts com a equips PSI (Pla de Suport Individualitzat). El seu objectiu és oferir suport a persones amb casos complexos de salut mental que presenten dificultats de vinculació amb els recursos assistencials habituals, amb una mirada centrada en el model comunitari.
Aquests equips realitzen un seguiment intensiu des del propi entorn de la persona i faciliten l’accés als serveis necessaris perquè pugui desenvolupar el seu projecte de vida de manera saludable, mantenir-se al domicili i evitar ingressos hospitalaris. Les persones ateses ja formen part de la Xarxa de Salut Mental i Addiccions, però presenten dificultats per mantenir la vinculació amb els centres de salut mental on haurien de seguir el seu tractament.
En els darrers vuit anys, el programa ha atès 2.353 persones, amb una mitjana de 287 usuaris anuals, dels quals un 23% són casos nous cada any.
El Pla de Suport Individualitzat es desplega a tots els Centres de Salut Mental d’Adults de Catalunya com a programa del Pla Director de Salut Mental i Addiccions del Departament de Salut. A la Xarxa de Salut Mental i Addiccions de l’IAS, el pla està present a tots els Centres de Salut Mental d’Adults (CSMA) de les comarques gironines, amb un total de 12 gestors de casos.
Els professionals PSI duen a terme atenció domiciliària i comunitària destinada a persones amb trastorn mental que, per les seves circumstàncies, no poden rebre un tractament satisfactori des dels serveis comunitaris habituals. La seva finalitat és facilitar la recuperació i la vinculació d’usuaris i famílies als serveis sanitaris i socials, millorant les seves condicions de vida i afavorint la màxima autonomia possible dins la comunitat.
Les dades demostren els bons resultats
Durant el 2024, els gestors de casos PSI de la Xarxa de Salut Mental i Addiccions van atendre 338 persones, 70 de les quals eren casos nous. El volum de pacients per equip va oscil·lar entre 17 i 163, segons la zona. La mitjana d’edat de les persones ateses va ser de 42,9 anys (rang entre 14 i 78), amb una distribució de gènere del 61% d’homes i el 39% de dones.
Es van realitzar un total de 5.309 visites, de les quals, el 71,59% van ser intervencions comunitàries (3.801), el 6,36%, visites telemàtiques (388), el 14,39%, suport individualitzat (764) i el 5,93%, suport familiar. Pel que fa a diagnòstics, el 38,03% de les persones ateses presentaven un trastorn psicòtic i un 22,89% addiccions.
Només un 11,60 % de les persones ateses va requerir un ingrés hospitalari en salut mental, i un 31,06 % (105) es trobava vinculat al Servei de Rehabilitació Comunitària de la Xarxa a la seva comarca.
IV Jornada del Pla de Suport Individualitzat de Catalunya
Girona acull avui la IV Jornada del Pla de Suport Individualitzat de Catalunya, una trobada destinada a compartir coneixement, experiències i reptes emergents en l’atenció comunitària a la salut mental. L’esdeveniment, organitzat per l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS) sota el títol “Intervencions que aporten valor i reptes d’atenció en el PSI”, reuneix professionals de referència en aquest model assistencial i crea espais per al debat, la reflexió i la presentació de projectes.
La jornada, celebrada a la Fundació La Caixa, en la qual hi han participat uns 200 professionals, s’ha iniciat amb una benvinguda institucional a càrrec de Martí Masferrer, president de l’Institut d’Assistència Sanitària, que ha fet un recorregut històric de l'atenció a la salut mental del territori per posar de relleu el valor de l'ecosistema gironí i les dificultats d'arribar-hi. Per la seva banda, Jaume Heredia, gerent del CatSalut a Girona, qui ha posat en valor Girona com a “territori pioner i referent en salut mental comunitària”, destacant la desinstitucionalització, el model centrat en la persona i l’impacte positiu del PSI en l’autonomia, la qualitat de vida i la continuïtat assistencial. Ha aplaudit la creació de la creació de l'Agència d'Atenció Integrada Social i Sanitària.
A continuació, Maria Fe Bravo, cap de Servei de l’Àrea de Psiquiatria, Psicologia Clínica i Salut Mental de l’Hospital Universitari La Paz de Madrid, ha ofert la conferència inaugural centrada en les intervencions que aporten valor en la gestió de casos de salut mental.
La primera taula, moderada per Cori Juanpere, adjunta de la Direcció Mèdica de l’Institut Pere Mata, ha tractat sobre pràctiques avançades que generen valor com la guia de gestió autònoma de la medicació, a càrrec d’Ana Barber (PSI Sants – Grup Sant Pere Claver); l’eina Reconecta per aplicar el model de recuperació en salut mental, presentada per Sílvia Baena (PSI Parc Sanitari Sant Joan de Déu); i les pràctiques compartides entre els PSI i ETAC (Equips de Tractament Assertiu Comunitari), a càrrec de Susana Taleb i Inés Moreno, professionals de l’IAS a Garrotxa.
La segona taula, moderada per Joan Marc Dolcet, cap de Secció de Dispositius de Proximitat en Salut Mental i Addiccions de GSS Serveis de Salut Mental, ha abordat els reptes derivats de noves realitats, la complexitat i l’impacte emocional. Hi han intervingut Aida Guillaumet, de la Fundació Althaia, per parlar de noves formes d’atenció; Magda Aboud, de l’IAS, per exposar les complexitats assistencials; i Cristina Ferrer, de la Fundació Pere Mata Terres de l’Ebre, per analitzar l’impacte emocional que afronten els professionals davant situacions complexes.
EIs premis de la jornada s’han elaborat al nou espai d’Arts i Oficis de Ceràmiques Marcó i Fundació Drissa.
La cloenda de la jornada ha anat a càrrec de Josep Tristany, director del Pla Director de Salut Mental i Addiccions del Departament de Salut, i de Claudi Camps, director assistencial de la Xarxa de Salut Mental i Addiccions de les comarques gironines de l’Institut d’Assistència Sanitària.
Fotos: IAS
Benvinguda institucional. Martí Masferrer, president consell administració IAS
Benvinguda institucional. Jaume Heredia. Gerent CatSalut a Girona
