Un grup de professionals dedicat a la investigació de la Síndrome d’Ulisses, del qual forma part la psiquiatra infantil de l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS), Dori Espeso, ha rebut el “Dean’s Award for Excellence “ (Premi a l’Excel·lència) de la Universitat de Califòrnia-Davis (Sacramento. EE.UU), dotat amb 5.000 dòlars.

El grup, integrat per especialistes de diferents països del món, ha desenvolupat el seu treball sobre la salut mental de refugiats als Estats Units, especialment afganesos i iraquians, i de persones immigrades sense documentació a Europa, especialment llatinoamericans, àrabs i africans. La investigació, sobre una mostra de més 1.100 casos atesos als centres de salut mental, conclou que un 15,6% pateixen aquesta síndrome: una situació de dol migratori extrem que precisa d'ajuda psicosocial i psicoeducativa.

La Síndrome d'Ulisses

La Síndrome d'Ulisses o Síndrome de l'Immigrant no és un trastorn mental sinó un quadre d'estrès crònic i múltiple que es caracteritza per uns factors d'estrès com són la separació forçada dels éssers estimats, el sentiment de desesperança pel fracàs del projecte migratori, l'absència d'oportunitats, la lluita per la supervivència (on alimentar-se o trobar un sostre per dormir), la por i el terror que es viu en els viatges migratoris (embarcat en una pastera o amagat en camions), entre d'altres.

Aquests factors estressants, que van molt més enllà de l’estrès relacionat amb el canvi de cultura, llengua, costums, etc., es veuen reforçats al seu torn per una sèrie de circumstàncies: la multiplicitat (a més detonants d'estrès, major risc per a la salut mental, ja que es potencien mútuament); la cronicitat (les condicions límit poden afectar el immigrant durant mesos o fins i tot anys); el sentiment que, es faci el que es faci, no es pot modificar la situació i les fortes mancances de xarxes de suport social. La vivència prolongada de situacions estressants tan intenses afecta la personalitat de la persona i al seu homeòstasi, a l'eix hipotàlem-hipòfisi-medul•la suprarenal, al sistema hormonal i muscular. Tot això es reflecteix en una àmplia simptomatologia: símptomes relacionats amb l’àrea depressiva (sobretot, tristesa i plor), amb l'ansietat (tensió, insomni, pensaments recurrents, irritabilitat), amb la somatització (fatiga, molèsties osteoarticulars, cefalea, etc.) i amb l'àrea confusional (fallades de memòria i d'atenció i desorientació). A aquesta confusió se suma que en nombroses ocasions els afectats exhibeixen una interpretació subjectiva del seu malestar a partir de les creences de la pròpia cultura (mal d'ull, bruixeria, etc.).

Especialista en menors

El grup d’investigació, dirigit pel Dr. Marius Koga, de la Universitat de Califòrnia-Davis, i pel Dr. Joseba Achotegui, de la Universitat de Barcelona, autor del terme síndrome d’Ulisses (2002), es va constituir l'any 2012. La doctora Dori Espeso, psiquiatra infantil del centre de l’IAS a Girona, n’és membre fundador i l’única especialista del grup sobre aquesta síndrome en menors. La doctora és docent en els cursos d'estiu de la Universitat Califòrnia-Davis (Sacramento) i la Universitat de Berkeley (San Francisco). També és professora del Curs de Postgrau On line i semipresencial sobre migració i salut mental que desenvolupen les Universitats de Barcelona, Berkeley i París V, entre d’altres. Formen part del grup professors de les universitats de Davis, Berkeley i San Francisco provinents de l'àrea de l'antropologia, la sociologia i el treball social.