El director assistencial de la Xarxa de Salut Mental i Addiccions de Girona i Comarques, el doctor Claudi camps, serà guardonat dilluns que ve amb la medalla Josep Trueta al mèrit sanitari que atorga enguany la Generalitat de Catalunya. Els guardons seran lliurats el proper 19 de desembre al Palau de la Generalitat. A part de les 13 medalles que s'atorgaran a diferents personalitats, també s'atorgaran set plaques a entitats destacades en l'àmbit de la salut, entre les quals figura l'Hospital Universitari Dr. Josep Trueta de Girona. Les distincions es donen a entitats i personalitats que han destacat de manera significativa pels serveis prestats amb vista al progrés i a la millora de la sanitat. Les distincions van ser creades pel Govern l’any 1997, coincidint amb el centenari del naixement del reconegut doctor i científic català, que justament dóna nom al nostre centre hospitalari.
Claudi Camps: una trajectòria dirigida a la reforma psiquiàtrica i el tancament de la llarga estada
Llicenciat en Medicina per la Universitat de València (1989), el doctor Camps va especialitzar-se en psiquiatria a l'Hospital de Leganés de Madrid (1991-1994), centre pioner a culminar la reforma psiquiàtrica en un àrea sanitària dins de l'Estat espanyol (1991). Inicia la seva trajectòria a l'IAS l'any 1995, com a psiquiatre del Centre de Salut Mental del Gironès, coordinador del centre de dia del sector i consultor de la presó de Girona. L'any 1998 és nomenat cap dels serveis de salut mental del Baix Empordà, i a partir del 2003 assumeix les funcions de director assistencial de la Xarxa de Salut Mental i Addiccions de les comarques gironines.
Ha estat professor col·laborador de l'Institut d'Estudis de la Salut des del 1999 com a formador en la resolució de conflictes i gestió d'emocions. Des de l’any 2004 i fins al 2012 ha estat membre de la Comissió Permanent de Salut Mental del Departament de Salut. L’any 2005 va coordinar el grup de treball d’atenció al Trastorn Mental Sever del Pla Director de Salut Mental i l’any 2012 va ser nomenat assessor del Pla de Director de Salut Mental del Departament de Salut. Ha estat professor col·laborador de l’escola de negocis EADA i, membre del patronat de la Fundació per la Educació Emocional, del Consell assessor de la Federació de Famílies de Malalts Mentals de Catalunya i membre del grup de treball del Departament de Salut sobre la reordenació de la Xarxa de Salut Mental en el nou model de prevenció i atenció de la cronicitat del Pla de Salut. Actualment continua la seva activitat docent a la Universitat de Girona.
El doctor Camps ha participat en diferents publicacions de referència estatal en rehabilitació psicosocial i ha estat revisor de la versió espanyola "Conjunto de guías sobre servicios y políticas de salud mental”, de la OMS.
Durant tota la seva trajectòria professional, Claudi Camps ha estat interessat per l'organització de dispositius assistencials i per les tendències integradores dels diferents corrents psicoterapèutics, així com per la reconversió dels hospitals psiquiàtrics. Sota el seu lideratge Girona esdevé el primer territori català en culminar la reforma psiquiàtrica i el tancament de la llarga estada psiquiàtrica.
La reforma psiquiàtrica s’inicia a finals de la dècada dels anys 80. L’Institut d’Assistència Sanitària (IAS) articula la transformació de l’atenció a la salut mental en general, i a la població amb Trastorns Mentals Greus en particular, desenvolupant un model d’atenció basat en:
• El tancament definitiu de l’antic hospital psiquiàtric de Salt (primer manicomi públic de Catalunya.1886), efectiu l’any 2004, i amb ell la llarga estada psiquiàtrica. Des d’aquest moment l’atenció hospitalària s’integra amb l’hospitalització general. Des de l’any 2003 cap pacient s’ingressa en llarga estada.
• El desplegament dels recursos comunitaris, promovent l’accés a les intervencions en psicoteràpia i garantint la rehabilitació psicosocial en els trastorns més greus, facilitant l’accés a un habitatge digne, a una feina i a l’oci en aquells usuaris en que aquest comporta un impacte funcional com a conseqüència d’un trastorn mental greu. Aquest model comunitari es fonamenta en una xarxa integrada d’atenció a la salut mental per a adults i joves; a les addiccions, a la rehabilitació; i al desplegament de programes específics per a problemes concrets: ludopaties, trastorns de conducta alimentària, psicoteràpia de gènere, psicosi incipient, cooperació amb els centres d’educació especial d’Ensenyament, cooperació amb Justícia (presons i justícia juvenil), suport a la llar, cooperació amb la xarxa de serveis socials i d’inserció laboral, suport a l’atenció primària, entre d’altres. Es tracta d’un enfocament integrat de l’atenció que té en compte els tres nivells d’atenció: prevenció, atenció i rehabilitació, des d’una visió multidimensional de la persona: biològica, psicològica i social.
• La gestió des del territori, fomentant el desenvolupament de cada sector comunitari (comarques) i el treball coordinat i integrat per facilitar la continuïtat assistencial real, tant entre els diferents serveis de l’Institut d’Assistència Sanitària com amb les diferents tipus d’organitzacions amb les quals es comparteixen processos d’intervenció als usuaris: l’escola, els serveis socials, l’atenció primària, les famílies, etc.
• La participació en la Junta assistencial de salut mental —òrgan de gestió fonamental de la Xarxa—, dels responsables interns i externs a l’organització (la direcció, els dispositius comunitaris, hospitalaris, l’atenció a les drogodependències, els serveis residencials, i els representants de la Fundació Tutelar de les Comarques Gironines —impulsada per l’IAS l’any 2003—, l’Associació Família i Salut Mental de Girona i Comarques, i la Fundació Drissa, per a la inserció laboral i l’habitatge —impulsada per l’IAS l’any 1999.
• Foment de la formació.
• Desplegament de les TIC.
Girona, model de referència internacional en salut mental, segons l’estudi europeu REFINEMENT
L’any 2013, la Xarxa de Salut Mental i Addiccions de les Comarques Gironines va esdevenir model de referència nacional i internacional després de la presentació de les dades d’estudi anomenat REFINEMENT (Research on Financing systems’ Effect on the quality of Mental health care), iniciat l’any 2010 amb l’objectiu de conèixer l'impacte dels sistemes de finançament en la qualitat de l'assistència i en els patrons d'atenció dins el sistema d'atenció a la salut mental, així com identificar les millors pràctiques clíniques i els components que les financen, per extreure’n conclusions i recomanacions que ajudin a millorar els sistemes de finançament de la salut mental a Europa. La investigació va comparar els models existents a nou països: Itàlia, Àustria, Espanya, Anglaterra, França, Finlàndia, Suècia, Estònia i Romania).
El projecte va estar estructurat en diferents mòduls de treball, que han ser alhora projectes de recerca que buscaven donar resposta als objectius del REFINEMENT. Els blocs principals són: finançament i incentius (FINCENTO), indicadors de qualitat en salut mental, mapeig territorial de serveis, recursos humans i indicadors assistencials (REMAST), patrons d'atenció i trajectòries assistencials en salut mental (REPATO), i modelatge de sistemes de finançament.
Segons l’anàlisi, la Xarxa de Salut Mental i Addiccions gironina (territori mostra analitzat), amb el menor nombre de recursos hospitalaris, les estades mitjanes hospitalàries més baixes d’Europa, i la proporció més baixa de professionals sanitaris, obté, per contra:
• La utilització més baixa de recursos hospitalaris d’Europa (l’1’17 x 1.000 hab. vers el 3 x 1.000 hab. a Europa)
• La taxa de continuïtat assistencial més alta d’Europa (el 90% vers el 57% de mitjana europea)
• El percentatge de reingressos més baix d’Europa (el 18%, vers el 40% europeu)
• I la proporció de recursos comunitaris vers hospitalaris més alta d’Europa (70/30).
• L’estudi també demostra que Girona té un dels millors sistemes d’accés als centres sanitaris, fet que es tradueix en centres a prop de casa, facilitat per ser tractat i, consegüentment, millors diagnòstics que repercuteixen en una baixa cronicitat.
L’estudi REFINEMENT ha permès mostrar que la Xarxa de Salut Mental i Addiccions de l’IAS ha obtingut els millors indicadors de resultats d’efectivitat, eficiència i de qualitat de l’atenció a la Salut Mental de les nou àrees europees estudiades. Si es compara amb Verona, àrea d’estudi que tradicionalment s’ha considerat el benchmarking del model d’atenció comunitària proposat per Thornicroft i Tansella, la Xarxa de les comarques gironines és en aquests moments el model més eficient d’Europa i probablement del món contemporani.
Aquest estudi valida el model organitzatiu d’atenció a la salut mental, i mostra que l’enfocament de la reforma que es va emprendre ara fa més de 20 anys ha estat un èxit, no tant sols en termes de planificació, sinó també en resultats obtinguts en salut a través de la transformació dels recursos en serveis a la població que té una malaltia mental, especialment el col•lectiu afectat per un Trastorn Mental Greu.
.
