En relació amb la notícia publicada al Diari de Girona que fa referència a les recomanacions realitzades pel Síndic de Greuges en la seva visita a les instal•lacions de la residència Els Til•lers i Unitat d’Hospitalització Especialitzada en Discapacitat Intel•lectual, l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS) aclareix i posa de manifest:

• Des del respecte pel treball del Síndic de Greuges i l’opinió de les persones que van realitzar la visita, cal aclarir que l’informe publicat pel Síndic descriu encara la primera impressió de la visita realitzada, sense tenir en consideració ni contrarestar la publicació amb l’informe posterior corresponent, elaborat pels professionals que atenen els usuaris d’aquests dos equipaments en que s’explica detalladament com s’atén, donat el tipus de pacients i residents, el lloc, i argumentant els motius. Tampoc es correspon als informes d’altres inspeccions de l’administració ni amb la visió d’altres organitzacions de reconegut prestigi dins el sector. Val a dir que el Servei de Discapacitat de l’IAS i les unitats que inclou són de referència nacional en el seu àmbit. L’Institut d’Assistència Sanitària va rebre precisament  d’AMPANS i Althaia, dues de les organitzacions de més dimensió a Espanya dedicades a la millora de la qualitat de vida de les persones amb discapacitat intel•lectual i malaltia mental, el premi 2015 a la tasca realitzada pel Servei.
   
• Dit això i en relació a la Residència Els Til•lers, ens règim per la Convenció Internacional de Nacions Unides sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat (2006), específicament els articles 15 i 16 sobre tracte inhumà i abús, i respectem el dret a la privacitat assenyalat en l’article 22 de la declaració. Igualment, es segueix la normativa recollida en el Plec de Prescripcions Tècniques per a la concertació de places d’acolliment residencial per a persones amb discapacitat intel•lectual pel que fa als Drets de les persones beneficiàries dels serveis, relatiu a l’obligatorietat de vetllar pel respecte dels drets de les persones usuàries reconegudes a la legislació i, especialment, els que recull la Llei 12/2007: “Que es respecti la seva dignitat, llur benestar i llur autonomia i intimitat”. Apliquem sempre el “principi de proporcionalitat" de manera que, sempre que sigui possible, adoptem els mitjans menys intrusius a la intimitat per evitar " interferències injustificades "en els drets i llibertats fonamentals, motiu pel qual decidim no utilitzar videovigilància en les nostres unitats.
   
• La Residència Til•lers sorgeix com a resposta a la necessitat de proporcionar solucions a les persones amb discapacitat intel•lectual i problemes de conducta i/o malaltia mental a la demarcació de Girona, on cap altra entitat del tercer sector pot assumir-ne la responsabilitat. L’IAS, empresa pública de la Generalitat de Catalunya, que gestiona entre altres la xarxa de salut mental de Girona, la Unitat Hospitalària Especialitzada en Discapacitat Intel•lectual (UHEDI) i el Servei Especialitzat en Discapacitat Intel•lectual (SESMDI), l’any 2006 proposa al Departament d’Acció Social i Ciutadania la creació de la Residència Til•lers per resoldre les necessitats del col•lectiu.
   
• És important recordar que la residència Til•lers és un equipament de caràcter substitutori de la llar on viuen persones amb discapacitat intel•lectual amb necessitats de suports extens a conseqüència dels problemes de conducta o de salut mental afegits. Malgrat estar ubicat en el Parc Hospitalari, la Residència Til•lers, es regeix pel règim de concert signat el dia 1 de desembre de 2008, amb la Direcció General de Protecció Social del Departament de Treball, afers socials i família de la Generalitat de Catalunya (antic ICASS). Per tant es tracta d’un equipament fonamentalment social, però ubicat actualment en un context hospitalari, i per tant sotmès al funcionament propi d’una institució sanitària. Aquesta situació explica l’entorn i les característiques físiques dels espais. El manteniment de les instal•lacions és realitzat pels Serveis Generals de l’IAS. I cal assenyalar que en les diferents i periòdiques inspeccions realitzades per el Servei d’Inspecció i Registre del Departament de Benestar Social i Família, les valoracions han estat positives i ajustades a la normativa recollida en el Decret 318/2006 de 25 de juliol relatiu a les condicions funcionals i materials dels serveis d’acolliment residencial. Es duen a terme les diferents correccions i millores quan així han estat indicades en les actes d’inspecció.
   
• A diferència d’èpoques pretèrites, avui en dia fem front a les dificultats de regulació conductual i emocional de les persones amb discapacitat intel•lectual des d’una perspectiva ètica, positiva i centrada en la persona. El més important és centrar-se en les necessitats de la persona i promoure aquells entorns participatius comunitaris on la persona, a través de la millora emocional, redueixi la freqüència i intensitat de les conductes desafiadores. El Suport Conductual Positiu, fonamentalment preventiu, és la nostra manera de treballar, però en cap cas podem excloure aquelles estratègies reactives que cal utilitzar per evitar riscos a la mateixa persona a altres o sobre l’entorn.

  Qualsevol intervenció en la qual es dugui a terme la restricció de la mobilitat de la persona, es realitza seguint un estricte protocol. A l’ingrés de l’usuari a la Residència Til•lers es signa el “Contracte Assistencial” i els diferents “consentiments informats” relatius a la restricció de mobilitat, entre altres.

• En relació amb la Unitat Hospitalària Especialitzada en Discapacitat Intel•lectual (UHEDI) i en concret a l’ús de la manta de boles Protac, cal comentar que els trastorns del son distorsionen el descans necessari per al funcionament diari. En les persones amb discapacitat intel•lectual, aquesta distorsió provoca alteracions en el comportament diari convertint-se en trastorns de la conducta i un augment en l’ús de medicaments hipnòtics. Una de les tècniques amb millor resposta en la gestió dels trastorns del son és l’estimulació propioceptiva. La propiocepció és el sentit que informa l’organisme sobre la posició dels músculs; es defineix com la  capacitat de sentir la posició relativa de les parts corporals contigües i intervé en la relació de la persona amb l’espai. L’estimulació propioceptiva profunda (amb mantes de pes) combinada amb estratègies de canvis d’estímuls, és una solució de canvi ecològic eficaç per al tractament del trastorns del son en persones amb discapacitat intel•lectual severa.
   
• Respecte a la restricció de la mobilitat, entenem que ha de ser la darrera baula d’un seguit d’estratègies reactives, des de la menys intrusiva a la més restrictiva. Tot el personal està preparat i és coneixedor de les tècniques a dur a terme en cada cas individual seguin el que assenyala el corresponent Pla Individual.
   
• No es disposa d’habitació específica d’aïllament ja que es considera molt aversiu per el perfil de persones que són ateses en el nostre servei, fonamentalment amb Trastorn de l’Espectre de l’Autisme, en les que l’alt nivell d’ansietat que els pot generar un espai dins de la Unitat específicament reservat a aquest fi, pot ser encara generador de un major grau de problemes de conducta i ser erròniament interpretat com un espai de càstig. Arribat el cas, el propi espai natural és utilitzat per aquesta estratègia garantint la retirada de qualsevol element que pugui causar danys afegits.

• El relació amb el sistema de la gestió de la informació clínica dels pacients, el Servei de Discapacitat Intel•lectual, que inclou entre d’altres, la residència Els Til•lers i la UHEDI, té implantat el sistema SAP-ARGOS, que és el que utilitza l’IAS per a tots els seus centres, tant en l’àmbit de l’atenció especialitzada, com sociosanitària i salut mental, i és comú al de l’Institut Català de la Salut.