Salut ha invertit sis milions d’euros en nous programes i serveis d’atenció a la salut mental a la demarcació de Girona
Arran de la inversió del Departament de Salut en l’atenció a la salut mental al conjunt del territori català, que computa més de sis milions d’euros en el cas de la demarcació de Girona (2017-2018), l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS) ha posat en marxa un conjunt de programes i serveis comunitaris d’atenció a la salut mental a la regió sanitària i ha incrementat el nombre de treballadors de diferents perfils professionals a tots els centres de la Xarxa de Salut Mental i Addiccions. Per atendre aquest desplegament, l’IAS ha contractat 82 professionals (29 psicòlegs, 6 psiquiatres, 3 metges en atenció a les drogodependències, 23 infermers, 9 treballadors socials, 2 educadors socials, 5 auxiliars de clínica i 5 auxiliars administratius) que s’han incorporat a l’organització durant els mesos d’octubre, novembre i desembre. Per conèixer els nous projectes que s’han posat en funcionament durant aquest últim trimestre de l’any, avui ha visitat l’IAS el director del CatSalut, David Elvira. El director ha pogut conèixer de prop el model comunitari que creix a Girona i diferents equipaments. Ha estat acompanyat pel gerent del CatSalut Girona, Miquel Carreras, els responsables dels diferents serveis de salut mental de l’IAS, i de les entitats que formen part de la junta assistencial de la Xarxa de Salut Mental: la Fundació Tutelar de les Comarques Gironines, la Fundació Drissa i l’associació Família i Salut Mental de Girona i Comarques.
Es doblen els recursos per al Programa de Suport de Salut Mental a l’atenció primària
Amb la contractació de nous professionals (15 psicòlegs i 1 psiquiatra en aquest cas), l’IAS ha acabat d’implementar el Programa de Suport de Salut Mental a l’atenció primària a tota la Regió Sanitària de Girona, així com doblar el suport professional en aquelles àrees bàsiques on el programa ja estava funcionant. El programa consisteix en la incorporació de psicòlegs als CAP per atendre al pacient amb els metges de família i la infermeria. L’objectiu és detectar i atendre de forma no medicalitzada problemes de la vida, desenvolupar intervencions preventives, detectar, orientar i tractar de forma integrada amb l’atenció primària els problemes de salut mental i addiccions de més baixa complexitat, així com detectar de forma precoç i participar en l’adhesió i/o el seguiment dels pacients amb seus centres especialitzats de referència. Des del mes de novembre, s’ha implantat el programa a les nou àrees bàsiques que restaven pendents de les comarques de la Garrotxa, Ripollès i Selva Interior: Besalú, Sant Joan les Fonts, Vall d’en Bas, Ribes de Fresser-Campdevànol, Ripoll, Camprodon, Arbúcies-Sant Hilari, Breda-Hostalric i Anglès.
Es calcula que més d'una quarta part de tots els pacients que van de visita a un centre d'atenció primària se'ls diagnostica un problema de salut mental. D'aquests, només un 30% se'ls deriva a un psiquiatre especialista, mentre que el 70% restant s'atenen al mateix CAP, on el metge de família passa visita al costat d'un psicòleg. L’objectiu del programa es reduir les derivacions als centres especialitzats entre un 15 i un 20% i disminuir la medicació en un 30%, gràcies a l’abordatge psicoterapèutic. L’any 2016, el Programa va atendre més de 3.360 pacients, dels quals 2.000 corresponen al Gironès, 693 al Baix Empordà, 399 a l’Alt Empordà, 387 a la Selva interior, 219 Garrotxa i 60 a la Selva marítima. Prop del 50% dels pacients atesos pel Programa l’any 2016 ha estat tractats per problemes neuròtics, somatomorfs i relacionats amb l’estrès, un 20% per problemes vinculats a les dificultats de la vida. Només un 10% responia a problemes afectius.
Multiplicar la dotació de personal del programa respon a l’objectiu de completar la formació als metges de primària en l’abordatge psicoterapèutic, a través de les visites conjuntes, supervisió de casos i de sessions clíniques dels professionals dels dos nivells d’atenció (primària i salut mental). També permetrà realitzar visites individuals i grupals dels psicòlegs amb els pacients de manera que es “millorarà l’accessibilitat de la població al tractament especialitzat a la seva salut mental”, segons ha indicat el director de la Xarxa de Salut Mental i Addiccions de l’IAS, el doctor Claudi Camps. Al mateix temps “impregnem als professionals de l’atenció primària del model psicosocial que tenim a la xarxa especialitzada”, ha dit Camps. El psiquiatre també ha posat l’accent en la millora de la coordinació entre equips de l’atenció primària i de la salut mental a cada comarca.
Vuit equips per a l’atenció individualitzada (PSI)
S’han configurat set equips PSI (pla de serveis individualitzats). El PSI és un programa d’atenció individualitzada en la comunitat de persones que tenen un trastorn mental sever. Els professionals que integren aquests equips ajuden a l’usuari a vincular-se als serveis sanitaris i socials que necessita en el seu lloc de residència. Així, la persona afectada aprèn a utilitzar de forma adequada recursos existents de tot tipus per tenir les seves necessitats cobertes. Cada professional portarà uns 15 casos i ho farà fins que la persona tingui resoltes les seves carències. Els usuaris que atendran els equips, que són normalment casos identificats perquè que ja han tingut algun tipus de contacte amb la Xarxa de Salut Mental, disminuiran amb la seva inclusió al programa els ingressos hospitalaris i aconseguiran un increment de la responsabilitat personal vers les seves dificultats i problemes, així com una millora notable de la seva salut física i suport social.
Donen atenció a aquest programa 12 nous professionals que s’han distribuït per comarques de la manera següent: 4 al Gironès, 2 a l’Alt Empordà i 2 al Baix Empordà, i 4 més per cobrir la Selva marítima, Selva interior, Garrotxa i Ripollès. Durant el mes de novembre l’IAS va dur a terme la formació dels professionals dels equips PSI i durant aquest mes de desembre s’està fent la tasca informativa a tots els serveis sanitaris i socials de les comarques de l’existència d’aquest nou recurs, com funciona i quin és el perfil del candidat.
El vuitè equip està dirigit per atendre el centre obert penitenciari de Girona, amb l’objectiu de donar suport a les persones, atesa la situació de risc en que es troben davant d’una possible reincidència del fet que els ha conduit al centre o d’inadaptació social. L’equip està dotat d’una infermera que a més fa un seguiment dins el propi centre.
Primer equip d’alternatives a l’hospitalització
El programa d’alternatives a l’hospitalització es tracta d’un equip de professionals, integrat per un psiquiatre i dos diplomats en infermeria, que té com a objectiu principal mantenir al domicili a persones amb trastorn mental que puguin tenir en un moment determinat una descompensació psiquiàtrica. Segons ha explicat Claudi Camps “sense aquest equip i davant aquesta circumstància, aquests casos acabarien hospitalitzades i patirien les conseqüències d’un ingrés, tant a títol personal com professional”. Els casos són pacients que es troben en seguiment als centres de salut mental o que han estat ingressats a causa d’una urgència psiquiàtrica prèvia. Són pacients que en un moment donat presenten una sèrie de símptomes que fan sospitar d’una descompensació propera i que per tant “s’ha d’actuar ràpid” per evitar d’ingrés. L’equip intervé a domicili amb el pacient i la seva família.
Es preveu que l’equip pugui atendre 15 casos alhora i en un primer moment s’està duent a terme una prova pilot a la comarca del Gironès.
Un equip d’atenció a les persones sense llar
S’ha posat en marxa l’Equip de Salut Mental a les persones sense llar (ESMAS), integrat per un psiquiatre, un infermer i una treballadora social. L’equip té com a objectiu donar suport a les persones sense llar per crear, en última instància, el seu vincle amb serveis d’atenció a la salut mental i addiccions de manera normalitzada, fer que segueixin el tractament que necessiten i fomentar la seva inserció social. L’ESMAS treballa de manera integrada amb els serveis socials especialitzats del territori, que en el cas de Girona és principalment la Sopa. “La nostra idea és centrar-nos ara en la zona metropolitana de Girona per després replicar els serveis a Lloret, Blanes i Figueres”. La identificació de l’usuari es fa des dels serveis socials principalment. A Girona ciutat hi ha censats unes 200 persones que viuen al carrer, de les quals es calcula que el 50% podrien necessitar en algun moment suport psicoterapèutic o atenció per abús de substàncies.
Dos equips més d’atenció precoç de la psicosi
Se suma al desplegament de recursos dos equips d’atenció precoç a la psicosi (EIP) que es posaran en marxa a principis de l’any 2018 a l’Alt Empordà (Figueres) i Baix Empordà (Platja d’Aro). Aquests equips s’afegeixen als EIP existents als sectors de salut mental del Gironès-Pla de l’Estany (Girona) i Selva marítima (Blanes). La posada en marxa d’aquests nous equipaments ha comportat la reforma dels centres de salut de referència, sent especialment importants les obres que s’estan duent a terme als espais dels dispositius de salut mental del Baix Empordà, amb una inversió de prop de 100.000 euros. L’actuació ha permès incrementar l’espai amb 11 despatxos adequats a l’atenció que s’ofereix, tant en infantil com en adults i es troba en fase d’instal·lació d’equipaments.
Atenció infantojuvenil diària a Banyoles
En el marc de les actuacions per al col·lectiu d’infants i joves, l’IAS ha fixat en aquest calendari de nous recursos iniciar atenció diària al Pla de l’Estany a principis de gener. Concretament, el servei es durà a terme al Centre Obert de Banyoles, gràcies a un acord de l’IAS amb el Consorci d’Atenció Social del Pla de l’Estany i serà atès per un psicòleg, un psiquiatre i un treballador social.
Suport a l’aula especialitzada en l’escola ordinària
També destaca la posada en marxa del que se’n diu programa AIS. Es tracta de la creació d’una aula específica dins d’una escola ordinària dirigida a nens i nenes que tenen problemes d’integració en la seva escola, tot i que les seves capacitats cognitives siguin les normals. L’aula s’ubica físicament a l’escola Annexa de Girona i acollirà un grup reduït de nens que seran atesos per un equip de professionals d’ensenyament especialitzats que rebran el suport dels professionals de l’atenció a la salut mental infantojuvenil 10 hores a la setmana. L’objectiu de l’aula és treballar de manera integral i individual amb els nens perquè aprenguin les habilitats socials que els manca i de relació amb els seus iguals. Al cap d’un temps limitat la mainada ha de retornar a la seva escola, on manté la seva matrícula.
Equip de salut mental per a la presó de Puig de les Basses
Les persones internes a la presó de Puig de les Bases, que ja estaven ateses per un psiquiatre i una psicòloga especialitzada en addiccions, disposaran a partir d’ara d’un psicòleg més i d’una infermera especialitzada en salut mental, de manera que ha quedat constituït un petit centre de salut mental d’adults per atendre les necessitats dels interns.
Transformació dels centres de dia en centres de rehabilitació psicosocial
L’IAS disposa de centres de dia de salut mental a totes les comarques. Dos, els ubicats a Girona i Olot són centres de rehabilitació psicosocial i per tant tenen integrats als seus equips la figura del psicòleg. Des del mes de novembre, tots els centres de dia de la demarcació de Girona disposen de psicòleg, 4 més en total. També s’ha contractat un psicoterapeuta ocupacional.
Salut Mental: prioritat del Departament de Salut
El resultat de tot plegat es traduirà en una millora de la qualitat assistencial. El doctor Camps ha posat de relleu l’increment de l’accessibilitat de la població de referència a la psicoteràpia i la millora en la intensivitat dels tractaments. A més, els equips estaran equipats amb tabletes i smartphones que permetrà accedir als professionals a la informació clínica i social del pacient, així com tenir accés remot a la feina.
La salut mental i les addicions són una prioritat pel Departament de Salut, i així es recull a les Estratègies de salut mental i addiccions 2017-2020. Aquesta estratègia va acompanyada d’un l’històric increment pressupostari del Govern de la Generalitat en l’àmbit de la salut mental i les addiccions, que ha de permetre millorar de forma molt significativa l’atenció a les persones que pateixen aquests problemes de salut.
A través d’aquesta estratègia el Departament de Salut aposta per un model d’atenció comunitària en salut mental, que posa la persona al centre del sistema, i es basa en una valoració integral de les seves necessitats, oferint una atenció integrada dels recursos socials, de salut, de salut mental, sociosanitaris, residencials, educatius, etc. L’objectiu és assolir una atenció accessible, de qualitat, eficient, sostenible i amb equitat territorial, que permeti anar més enllà del paradigma de la recuperació i en faciliti la inclusió comunitària, promovent la participació activa i l’apoderament dels afectats i les seves famílies.
Consolidació i reconeixement del model comunitari
L’Institut d’Assistència Sanitària ha apostat des de fa anys pel desplegament d’un model comunitari de l’atenció a la salut mental, un model en el qual la demarcació de Girona és una referència mundial.
L’atenció a la salut mental comunitària es basa en un model sense llarga estada psiquiàtrica, amb recursos a prop de les persones, capaç de garantir l’accés a les intervencions en psicoteràpia, la rehabilitació psicosocial en els trastorns més greus i promotor de l’accés a un habitatge digne, a una feina i a l’oci. El model es fonamenta en una xarxa integrada i coordinada de les diferents organitzacions que comparteixen processos d’intervenció en l’atenció a la salut mental de les persones: salut, escola, justícia, serveis socials, inserció laboral, família i un llarg etcètera. Es tracta d’un enfocament integrat que té en compte els tres nivells d’atenció: prevenció, atenció i rehabilitació, des d’una visió multidimensional de la persona: biològica, psicològica i social.
La Xarxa de Salut Mental i Addiccions de les comarques gironines ha esdevingut model de referència nacional i internacional després de la difusió de les dades de l’estudi europeu Refinement (REsearch on FINancing systems’ Effect on the quality of MENTal health care). El document analitza com els sistemes de finançament afecten la qualitat de l'atenció en salut mental i compara models existents al continent (Itàlia, Àustria, Estat espanyol, Anglaterra, França, Finlàndia, Suècia, Estònia i Romania).
En aquest context, és important destacar que l’any 2016 l’índex de continuïtat assistencial es manté en més del 90% (91,19%). A Europa, aquest índex se situa en el 57%, segons indica l’estudi Refinement.
La Xarxa de Salut Mental i Addiccions de les comarques gironines atén una població de referència de 724.039 persones (142.482 menors de 18 anys i 581.557 majors de 18 anys). L’any 2016, els centres de salut mental comunitaris han atès 13.491 adults, dels quals 3.889 tenien diagnosticat algun tipus de un trastorn mental greu (28,82%). La prevalença de trastorn mental ha estat de 2,32%. Del conjunt de les persones ateses, un 28% eren casos nous. El 40,4% (5.451 persones) eren homes i un 59,60% (8.040 persones), dones. L’edat mitjana dels usuaris era de 49,89 anys.
En el cas de l’atenció comunitària especialitzada infantil i juvenil, s’han atès 4.792 infants i joves, dels quals 466 estaven diagnosticats de trastorn mental greu (9,72%). La prevalença atesa ha estat del 3,36% en relació amb la població de referència. Quant al gènere, un 39,48% (2.807 persones) eren nens o joves i un 60,52% (1.992 persones), nenes o noies joves. L’edat mitjana era de 13,71 anys.
Respecte als centres d’atenció i seguiment a les drogodependències (CAS), han registrat 3.663 casos atesos, dels quals el 77% eren homes (2.824 persones) i el 23% dones, amb una mitjana d’edat de 42 anys.
En relació amb els centres de rehabilitació psicosocial comunitaris, l’any 2016 han atès 444 pacients amb trastorn mental greu (trastorn psicòtic principalment), dels quals 123 ha estat usuaris nous (un 24% més que l’any anterior). S’hi han realitzat 65.000 activitats i sessions, dirigides a treballar la rehabilitació i normalització personal, familiar i social de l’usuari.
