Més equips d’atenció precoç de la psicosi a la Regió Sanitària de Girona

Avui tindrà lloc a l’Hospital Santa Caterina una jornada sobre l’abordatge precoç de la psicosi

L’esquizofrènia i altres formes de psicosi són una de les primeres causes de discapacitat en el món, sobretot pel temps viscut amb discapacitat, una mitjana de 15 anys. Per aquest motiu, aquestes patologies greus suposen una gran càrrega, tant per al sistema sanitari, com per a les famílies i entorn social, amb un impacte econòmic important. Segons apunten diferents estudis, hi ha l’evidència que les persones que desenvolupen una psicosi de llarga evolució tenen una disminució de l’esperança de vida de 15 anys, i en la majoria de casos, l’inici de la malaltia es dona abans dels 25 anys. Per això, el paradigma de la intervenció precoç busca  millorar l’evolució inicial per evitar així que apareguin problemes funcionals i la conseqüent discapacitat.

Els trastorns psicòtics són coneguts com trastorns de separació de la realitat ja que causen un despreniment de la mateixa (deliris). L'exemple més notable és l'esquizofrènia. La característica principal és que la persona experimenta una greu distorsió entre els seus pensaments i emocions. És freqüent que senti o vegi coses que no existeixen, s'aïlli del seu entorn, descuidi el seu aspecte, els seus quefers o cregui coses que no són veritat.

Sessió d’experts al Santa Caterina

Aquesta tarda, de 18.00 a 20.00 hores, tindrà lloc a l’Hospital Santa Caterina (Salt) una jornada centrada en com abordar la psicosi i la seva intervenció precoç. Per tractar el tema en la seva total dimensió s’ha convidat a participar a la directora del Pla Director de Salut Mental, Cristina Molina, i Lluís Lalucat, president del Centre d’Higiene Mental Les Corts, que exposaran les conclusions del “Llibre Blanc: situació general de la intervenció primerenca en psicosi”. Tot seguit, els psiquiatres l’Institut Pere Mata (Tarragona), Vanessa Sánchez, i de l’Hospital Gregorio Marañón (Madrid), David Fraguas, informaran sobre què es pot abans, durant i després d’un primer brot psicòtic. El paper de l’esport en la recuperació i integració social, a càrrec del doctor Eduard Torras, posarà punt i final a la sessió. Presentaran el programa el president de l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS), Joan Profitós, i el cap de Programes de la Xarxa de Salut Mental i Addiccions de les comarques gironines, Jordi Cid. La jornada està organitzada per l’IAS i pels laboratoris Otsuka & Lumbeck.

Ampliació de la cartera de serveis a la Regió Sanitària de Girona

L’IAS va posar en marxa a finals de 2017 dos programes d’intervenció precoç a la psicosi (EIP), un a l’Alt Empordà (Figueres) i un al Baix Empordà (Platja d’Aro) per atendre de forma precoç les necessitats estimades de la població de referència de 14 a 35 anys. Aquests equips se sumen als ja existents, ubicats a la Selva Marítima (Blanes) i el Gironès Pla de l’Estany (Girona). Els EIP estan formats per un psiquiatre, un psicòleg clínic, un treballador social i un infermer. Segons les últimes dades registrades dels programes consolidats a Girona i Blanes (encara no hi ha dades dels nous) s’han incorporat als programes 375 persones en el cas del Gironès-Pla de l’Estany i 183 en el cas de la Selva marítima, amb una mitjana de persones tractades l’any de 134,89 en l’EIP de Girona i de 77,33 en l’EIP de Blanes.

L'efectivitat d’aquests programes es mesura amb un indicador anomenat “període de psicosi no tractada” (setmanes que han transcorregut entre l'aparició del primer símptoma i el tractament efectiu, preferentment farmacològic). Com menor sigui l’interval de temps passat entre l’aparició i el tractament, més eficaç es considera el programa. En aquest sentit, els dos programes obtenen un resultat de vuit setmanes, un període de psicosi no tractada òptim. La continuïtat assistencial supera el 83% en el cas de Girona i el 87% a Blanes. La freqüentació de visites per persona l’any és de 20. Destaquen com a indicadors de qualitat el percentatge de persones que reben un tractament psicològic (70,80 al Gironès i 66,09% a la Selva) i la millora clínica de les persones ateses, que se situa en ambdós casos a prop del 80%.

Segons explica el doctor Jordi Cid, quan una persona demana ajuda perquè presenta símptomes relacionats amb les fases inicials de la psicosi és molt important que els professionals que l’atenen ho puguin detectar i garantir una valoració clínica ràpida per començar a tractar la malaltia. “Aquesta garantía de detecció i accessibilitat a un tractament especialitzat de salut mental, així com l’inici i seguiment d’un tractament integral són les variables que incrementen les possibilitats d’una bona evolució del trastorn psicòtic”, diu l’expert. Per aquest motiu, es proposa des de la perspectiva clínica, la creació d’equips d’atenció a la psicosi incipient en les franges d’edat dels 14 als 35 anys.

Els equips funcionen de manera transversal amb els centres de salut mental d’adults i infantil i juvenil i donen suport als professionals de l’atenció primària, serveis socials i professionals d’educació. El doctor Cid posa de relleu el benefici de la intervenció proactiva en els joves que desenvolupen símptomes prodòmics de psicosi o un primer episodi de la malaltia. “És vital proporcionar el suport adient a la persona en el seu entorn i a la família, així com treballar amb el pacient uns hàbits de vida saludables per minimitzar l’impacte del trastorn en la seva vida”, explica el psicòleg. El seguiment de les persones ateses al programa dura cinc anys.

 

 

SALUTMENTAL
Dijous, 20 Setembre 2018