El dispositiu, ubicat al Parc Hospitalari Martí i Julià de Salt, esdevé un pla de xoc per combatre els efectes del confinament
L’any 2020, els ingressos hospitalaris per TCA van créixer un 40% en relació amb l’any 2019
L’Institut d’Assistència Sanitària (IAS) ha posat en marxa una nova unitat especialitzada en l’atenció als trastorns de conducta alimentària (UTCA) amb què es vol donar resposta a l’increment de la incidència d’aquestes patologies a causa de la pandèmia, especialment en el darrer trimestre de l’any passat i sobretot dels casos més greus en població jove. Aquesta nova unitat, ubicada en l’edifici “La República” del Parc Hospitalari Martí i Julià de Salt, és un recurs assistencial d’hospitalització parcial (hospital de dia) dirigit a persones de 12 a 25 anys que requereixen d’un tractament intensiu. Es tracta d’un servei terapèutic de dia, amb vint places, que s’inscriu en la cartera de serveis que disposa la Xarxa de Salut Mental i Addiccions de la Regió Sanitària de Girona, dins el Programa transversal específic per atendre els TCA, funcionant així en coordinació amb l’atenció especialitza ambulatòria i l’hospitalització total per assegurar la continuïtat assistencial de les cures i d’altres serveis de l’entorn de la persona atesa (serveis socials, educatius, etc.).
Pla de xoc a l’efecte del confinament
Segons explica la responsable de la unitat, la psicòloga clínica Glòria Trafach, el confinament ha suposat per a la població amb TCA un factor desencadenant d’empitjorament de la clínica alimentària, amb més casos de recaigudes i debut de casos nous. L’experta, coordinadora de l’Hospital de Dia d’Adolescents de l’IAS i coordinadora del Programa TCA de la Xarxa gironina de Salut Mental i Addiccions, informa que els adolescents i joves amb un trastorn de conducta alimentària han estat un col·lectiu “molt sensible” a les conseqüències derivades del confinament. “L’aïllament social, la interrupció de la rutina i l’ocupació, els canvis en la dieta i en l’exercici o l’exposició a xarxes socials, han estat factors que han comportat un augment de la simptomatologia nuclear de la malaltia com és la preocupació obsessiva pel cos, la imatge corporal o la dieta, en una edat en què els canvis puberals fan fràgil a l’adolescent i vulnerable al pacient davant un TCA”, subratlla la psicòloga.
La nova unitat, que ja té una ocupació del 80% amb onze pacients menors de 18 anys i cinc adults, disposa d’una sala polivalent i de descans dels pacients, una sala d’activitat grupal, una sala taller, menjador terapèutic, control d’infermeria i tres consultes. El servei és atès per un equip de professionals mutidisciplinar (infermeria, educador social, monitor, psiquiatre, psicòlegs i personal administratiu). L’horari d’obertura inclou els tres àpats diaris: esmorzar, dinar i sopar.
L’oferta terapèutica intensiva del servei està formulada per aconseguir l’abordatge específic de la patologia alimentària. Els objectius terapèutics determinen les intervencions, així com la seva intensitat. S’hi duen a terme intervencions individuals (psicoteràpia individual i familiar i valoració i seguiment somàtic) i grupals (activitats grupals amb tallers, psicoteràpies grupals i grups familiars). La majoria d’activitats grupals són obertes i algunes centrades en diferents aspectes psíquics i nuclears de la patologia alimentària. L’estada mitjana en aquest tipus d’unitat se situa en vuit mesos.
Un 40% més d’ingressos hospitalaris per TCA
L’any 2020, els ingressos hospitalaris van créixer en un 40% (40 casos) en relació a l’any 2019 (28 casos). D’aquests ingressos, disset van ser a la Unitat de Referència per Psiquiatria Infantil (URPI), catorze a la Unitat de Crisi d’Adolescents (UCA-IJ) i nou a la Unitat d’Aguts d’adults de psiquiatria. En relació amb els diagnòstics, un 59,6% dels ingressos van ser TCA no especificats*, un 17,6% per bulímia i un 22% per anorèxia nerviosa. En comparació amb l’any 2019, s’observa un canvi en la distribució dels diagnòstics, amb un 40% més de casos d’anorèxia nerviosa i un 24% menys de casos de bulímia nerviosa.
El Programa TCA d’atenció comunitària de salut mental de les comarques gironines va atendre un total de 460 persones, un 2,68% més que a l’any 2019. D’aquests casos, un 90% (413) va ser població femenina i un 9,1% (42) masculina, amb una edat mitjana de 34 anys. Del conjunt de pacients atesos, un 20% (91) ho van ser als centres infantojuvenils i un 80% (369) als centres especialitzats de salut mental per adults. Segons la distribució de casos totals per comarques, el 25,9% van correspondre al Gironès-Pla de l’Estany, el 21,5% al Baix Empordà, el 14,8% a la Selva marítima i a l’Alt Empordà a parts iguals i el 12,6% a la Selva interior. Les comarques amb menys freqüència de TCA a la Regió Sanitària de Girona van ser la Garrotxa (8,7%) i el Ripollès (2%). Del total de casos, un 89,9% van ser dones, amb una edat mitjana d’edat de 32 anys.
Concretament, els centres de salut mental infantojuvenil van atendre 91 casos, un 86% dels quals (79) van ser nenes i un 13% (12) nens o adolescents. L’edat mitjana es va situar en els 15 anys. Els diagnòstics més freqüents en menors va ser un TCA inespecífic en un 68% dels casos i anorèxia nerviosa en un 26%. En la comparació entre períodes 2019-2020, s’observa un increment de deu casos de TCA: vuit d’anorèxia nerviosa (de 16 a 24) i dos de bulímia nerviosa (de 2 a 5). La freqüència major de TCA en menors es dona al Baix Empordà (22%), seguit del Gironès-Pla de l’Estany (25%) i la Selva interior (14%).
Per la seva banda, els centres de salut mental d’adults van atendre 369 pacients amb TCA, el 91% dels quals (334) van ser dones i un 8% (30) homes. L’edat mitjana va ser de 37 anys. Els diagnòstics més freqüents van ser en un 57,5% (212), un trastorn alimentari no específic, un 21% (77) anorèxia nerviosa i un 20,6% (76), bulímia nerviosa. Si es comparen els anys 2019 i 2020, no s’observen diferències significatives en relació amb els TCA no específics, però sí es detecta un augment en el nombre de persones diagnosticades d’anorèxia nerviosa, que passen de 55 a 77. En relació amb la distribució dels casos per comarques en la població adulta amb TCA, el 26% corresponen al Gironès-Pla de l’Estany i el 21,4% al Baix Empordà.
En relació amb l’activitat dels hospitals de dia (ubicats al Parc Hospitalari Martí i Julià de Salt), el centre d’adults va tractar tretze persones amb TCA (dos amb bulímia, cinc amb anorèxia nerviosa, cinc amb TCA no especificat i un amb altres tipus de TCA), mentre que el centre d’adolescents va ingressar onze menors amb TCA, cinc dels quals ho van ser per anorèxia nerviosa, cinc per TCA no específic i un per bulímia nerviosa).
* El trastorn alimentari o de la ingestió d'aliments no especificat s'aplica per aquelles situacions clíniques en les quals hi ha símptomes característics d'un trastorn alimentari però que no compleixen tots els criteris per efectuar un diagnòstic d’anorèxia o bulímia nerviosa.
Descàrrega de fotografies. Autor. IAS
Sessió grupal a la nova Unitat de Trastorns de Conducta Alimentària (UTCA)
La psicòloga Glòria Trafach, responsable de la unitat i coordinadora del Programa TCA de la Xarxa de Salut Mental i Addiccions de la Regió Sanitària de Girona
Glòria Trafach explica en aquest vídeo els efectes del confinament en els trastorns de conducta alimentària, especialment en l'augment dels casos greus, i informa de la nova unitat com a pla de xoc per atendre'ls.
