Una delegació de participants al Congrés Internacional d’Infermeria, que fins avui ha reunit 15.000 professionals del sector a Barcelona, ha visitat aquest matí l'IAS per conéixer de prop el model d'atenció a la salut mental de Girona i les diferents unitats de salut mental del Parc Hospitalari Martí i Julià de Salt. Es tracta d’una de les vuit sortides a tot Catalunya que es proposaven des del congrés a diferents centres que destaquen per algun projecte de referència. Les infermeres de l’àmbit de la salut mental que han participat a la visita provenen de països tan diversos com els Estats Units, Dinamarca, Suècia, Israel, Sudàfrica, Itàlia i Irlanda, que s’havien interessat pel projecte de la mà de les professionals del Col·legi Oficial d’Infermeres/rs de Girona que han participat al Congrés, que es celebra cada quatre anys i és considerat el més important del món.

La delegació han estat rebuda i acompanyada per la directora adjunta de la direcció assistencial de Salut Mental, Margarita de Castro, la supervisora de rehabilitació psiquiàtrica, Pilar Oliveras i la supervisora del servei de discapacitat intel·lectual, Anna Pla. Les responsables gironines els han ensenyat les instal·lacions hospitalàries incidint en la tasca que realitzen i l’aposta ferma per la inserció comunitària, i el model de treball en xarxa.

Model de referència internacional, segons l’estudi REFINEMENT.

La Xarxa de Salut Mental i Addiccions de les Comarques Gironines ha esdevingut un model de referència nacional i internacional segons un estudi anomenat REFINEMENT (Research on Financing systems’ Effect on the quality of Mental health care). El document analitza com els sistemes de finançament afecten la qualitat de l'atenció en salut mental i compara models existents al continent (Itàlia, Àustria, l’Estat espanyol, Anglaterra, França, Finlàndia, Suècia, Estònia i Romania).
Segons l’anàlisi, la Xarxa de Salut Mental gironina, amb el menor nombre de recursos hospitalaris, té les estades mitjanes hospitalàries més baixes d’Europa, i la proporció més baixa de professionals sanitaris, obté, per contra:

• La utilització més baixa de recursos hospitalaris d’Europa (l’1’17 x 1.000 hab. versus el 3 x 1.000 hab. a Europa).
• La taxa de continuïtat assistencial més alta d’Europa (el 90% versus el 57% de mitjana europea).
• El percentatge de reingressos més baix d’Europa (el 18%, versus el 40% europeu).
• I la proporció de recursos comunitaris versus hospitalaris més alta d’Europa (70/30).
• L’estudi també demostra que Girona té un dels millors sistemes d’accés als centres sanitaris, fet que es tradueix en centres a prop de casa, facilitat per ser tractat i, per tant, millors diagnòstics que repercuteixen en una baixa cronicitat.

Un model basat en la comunitat i en el treball en xarxa

Els processos de Reforma Psiquiàtrica iniciats als països desenvolupats (EEUU, França, Anglaterra i Itàlia) als anys 60 i 70, i a Catalunya la dècada dels 80, han articulat la transformació de l’atenció a la salut mental en general, i a la població amb Trastorn Mental Greu (TMG), en particular, proposant l’organització d’un nou model d’atenció basat en la comunitat. Concretament a comarques gironines, el model que l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS) ha implantat en l’atenció pública a la salut mental i addiccions es basa en:

• El desplegament dels recursos comunitaris, promovent l’accés a les intervencions en psicoteràpia i garantint la rehabilitació psicosocial en els trastorns més greus, facilitant l’accés a un habitatge digne, a una feina i l’accés a l’oci en aquells usuaris aquest comporta un impacte funcional com a conseqüència d’un trastorn mental greu.
• La gestió des del territori, fomentant el desenvolupament de cada sector comunitari (comarques) i el treball coordinat i integrat per facilitar la continuïtat assistencial real, tant entre els diferents serveis de l’IAS com amb les diferents fundacions, associacions o institucions amb les quals es comparteixen processos d’intervenció als usuaris: l’escola, els serveis socials, l’atenció primària, les famílies, etc.
• La participació en la Junta assistencial de salut mental, òrgan de gestió fonamental de la Xarxa, dels responsables interns i externs a l’organització (la direcció, els dispositius comunitaris, hospitalaris, l’atenció a les drogodependències, els serveis residencials, i els representants de la Fundació Tutelar de les Comarques Gironines, l’Associació Família i Salut Mental de Girona i Comarques, i la Fundació Drissa, per a la inserció laboral i l’habitatge).