Es crea a l'Alt Empordà una unitat per detectar de manera precoç els casos de Trastorn de l'Espectre Autista i fer-ne un seguiment de manera integral

  • Aquesta serà la tercera Unitat Funcional del Trastorn de l’Espectre Autista de la demarcació, després que al 2013 se’n posés en marxa una al Gironès a mode de prova pilot i l’any passat s’iniciés al Baix Empordà  
  • En aquests cinc anys, s’han valorat 175 infants amb símptomes que podrien indicar un trastorn d’espectre autista, als quals s’ha pogut fer un seguiment coordinat per part de professionals dels departaments d’Ensenyament, de Salut i de Treball, Afers Socials i Famílies

Aquest any s’ha posat en marxa a l’Alt Empordà la Unitat Funcional del Trastorn de l’Espectre Autista (TEA) amb l’objectiu de detectar de manera precoç els casos d’autisme de la comarca i fer-ne un seguiment integral, en el qual intervenen  professionals dels departaments d’Ensenyament, de Salut i de Treball, Afers Socials i Famílies. Aquesta és la tercera unitat funcional que es posa en marxa a la demarcació de Girona. La primera va començar el seu recorregut l’any 2013 a la comarca del Gironès, en el marc del Pla d’atenció integral de les persones amb TEA, impulsat per la Generalitat de Catalunya, que preveia crear unitats funcionals arreu del territori a mode de prova pilot.

L’experiència d’aquesta unitat, que en els quatre primers anys ja havia valorat 83 infants amb símptomes d’autisme, va facilitar que l’any passat es posés en marxa la segona unitat, aquesta a la comarca del Baix Empordà.

Des que es va posar la primera Unitat Funcional s’han valorat un total de 175 casos nous d’autisme, la majoria d’entre 2 i 7 anys. En el 62% dels casos valorats s’ha obtingut el primer diagnòstic de certesa en menys de 60 dies de la primera visita. D’aquests, hi ha 144 infants del Gironès (61 dels quals l’any 2017), i 41 del Baix Empordà (també l’any 2017, quan es va posar en marxa).

El trastorn de l’espectre autista es caracteritza perquè l’infant, en el seu desenvolupament segueix pautes diferents a les habituals en la comunicació social, així com la presència d’un repertori generalment restringit d’activitats i interessos. Aquestes manifestacions poden variar molt en funció del nivell d’afectació, el grau de desenvolupament i l’edat de la criatura, però sempre estan presents en el diagnòstic d’autisme.

La detecció precoç permet que, en el cas que un infant tingui un risc elevat d’estar afectat pel TEA, se’n pugui iniciar la intervenció més adequada que ajudi al seu desenvolupament i l’estimulació de les capacitats que pugui tenir més restringides. És important que aquesta detecció es faci tan aviat com sigui possible.

En aquestes unitats funcionals hi participen conjuntament professionals del Departament de Salut, d’Afers Socials i Famílies i d’Ensenyament, amb l’objectiu de coordinar esforços per facilitar la cohesió i complementarietat entre els diversos serveis de què disposa la Generalitat per donar resposta a les necessitats educatives, terapèutiques i socials d’aquesta població.

Del primer indici al Pla d’Atenció Integral

Normalment els primers indicis arriben de l’entorn escolar i/o familiar, dels professionals del centre d’atenció primària o dels serveis socials. A partir d’aquesta primera constatació, des dels Centres de Detecció i Atenció Precoç (CDIAP) i dels Centres de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ) es fa el diagnòstic amb el suport del neuropediatre i de l’equip assistencial psicopedagògic. En cas que es confirmi el diagnòstic de TEA, intervé la Unitat Funcional que avalua les necessitats de l’infant d’una manera integral, elabora un Pla d’Atenció Integral que inclou les actuacions en l’àmbit sanitari, educatiu, social, laboral i residencial.

Des dels CDIAP i dels CSMIJ es fa l’atenció terapèutica i psicoeducativa als infants i a les seves famílies, mentre que des de l’escola s’ofereix una atenció educativa tenint en compte les necessitats específiques de cada alumne. També es dóna suport als mestres en l’aplicació d’estratègies per afavorir l’aprenentatge i l’adaptació de l’infant al medi escolar.

Des de la xarxa educativa participen a la Unitat Funcional: un professional de  la inspecció, un dels Serveis Educatius Generals EAP (equips d’assessorament psicopedagògic) i un dels Serveis Educatius Específics CRETDIC (centre de recursos per l’alumnat amb Trastorns del desenvolupament i conducta) amb la col·laboració puntual de mestres i professors de secundària quan es requereix. El progressiu augment del nombre de nens diagnosticats amb TEA ha propiciat també un increment  d'alumnat amb aquest diagnòstic a totes les escoles.

El Pla d’atenció integral a les persones amb trastorn de l’espectre autista

Aquest Pla s’emmarca en el Pla Integral d’atenció a les persones amb trastorns mentals i addiccions, i vol establir un circuit eficaç de detecció, valoració, derivació i intervenció amb els recursos comunitaris existents. És a dir, que faciliti el desenvolupament d’estratègies comunes basades en la formació integrada i la transmissió de coneixement entre els diversos dispositius i professionals que interactuen en l’atenció a les persones amb TEA i les seves famílies.

El trastorn de l’espectre autista

El TEA inclou l’autisme, el trastorn generalitzat del desenvolupament no especificat, l’autisme atípic, el trastorn desintegratiu infantil o síndrome de Heller, la síndrome d’Asperger i la síndrome de Rett.

Actualment, s’estima que entre 7 i 10 persones de cada 1.000 tenen un trastorn de l’espectre de l’autista.  A Catalunya, l’any 2016 es van atendre 7.406 persones amb diagnòstic de TEA en els Centres de Salut Mental Infantil i Juvenil, aquesta xifra representa el 11,7% del total de persones ateses en els CSMIJ de Catalunya. D’altra banda, les estimacions poblacionals per a TEA a nivell mundial situen la prevalença en 1% als països industrialitzats.

De la mateixa manera que a la població general, s’observen diferències de gènere en relació amb presentar un TEA. S’ha observat que només un de cada quatre casos d’autisme es produeix en nenes. Pel que fa a la síndrome d’Asperger o manifestacions de TEA més lleus sense discapacitat intel·lectual, l’afectació de les nenes és d’un cas entre vuit aproximadament.

El TEA pot estar associat a qualsevol nivell de capacitat intel·lectual i d’aprenentatge. Oscil·la entre problemes molt subtils de comprensió o de limitació de la funció social i discapacitats molt greus. A vegades les persones afectades poden tenir habilitats especials. En alguns dels casos es fa un diagnòstic associat de discapacitat intel·lectual, que pot ser des de moderada fins a profunda. També poden mostrar alteracions del comportament, alteracions emocionals, irregularitats de la ingesta alimentària, alteracions del son i conductes autolesives.

SALUTMENTAL
Dilluns, 12 Febrer 2018