L’App LibRe té com a objectiu avaluar pràctiques professionals i millorar així l’atenció amb plans personalitzats

El Servei de Discapacitat Intel·lectual de l’IAS treu un excel·lent en els ítems valoratius de l’eina, un projecte conjunt amb Plena Inclusión

Professionals del Servei de Discapacitat Intel·lectual de l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS) han participat en el desenvolupament d’una eina digital pionera per a la reducció i eliminació de les restriccions* a les persones amb discapacitat intel·lectual. Es tracta de l’app LibRe, un projecte impulsat conjuntament amb Plena Inclusión España.

Aquesta eina, que contempla 78 tipus de pràctiques restrictives, té com a objectiu avaluar i millorar la pràctica professional en benefici de la qualitat de vida de les persones ateses. En aquest projecte hi ha participat més de 500 persones i hi han col·laborat diferents institucions, a banda de l’IAS,  com l’Institut Universitari d’Integració a la Comunitat de la Universitat de Salamanca (Inico), la Fiscalia General de l’Estat o la xarxa “Tots som totes”, de Plena Inclusión.

L’aplicació està dirigida a professionals que treballen amb persones amb discapacitat intel·lectual, psicosocial o persones grans en centres residencials; també amb menors que viuen en entorns restrictius. L’eina s’ha testat al llarg de l’any 2022 amb gairebé 120 entitats que han participat en el procés de pilotatge.

Excel·lent per al Servei de Discapacitat Intel·lectual de l’IAS

El Servei de Discapacitat Intel·lectual de l’IAS, que atén persones amb una discapacitat intel·lectual, amb problemàtica de salut mental i/o trastorn de conducta, treballa des de fa anys amb l’anomenat model de suport conductual positiu, una estratègia d’atenció que  ajuda al benestar de la persona i a la prevenció dels problemes de conducta. Des d’un enfoc de valors i drets de les persones, l’aplicació d’aquest model s’ha demostrat com una gran eina de millora de les relacions de les persones ateses amb el seu entorn, a partir del reforçament positiu de les seves capacitats i l’aprenentatge de noves habilitats.

En aquest context, la pràctica professional del Servei s’orienta a fomentar  l’autonomia de les persones amb accions que han estat avaluades per l’Eina LibRe. Del total de les 78, se n’han superat més del 90%, que són les que tenen a veure amb la pràctica professional. A tall d’exemple s’hi troben l’ús adequat de les noves tecnologies, en lloc de prohibir-les, o l’adaptació de les dietes als gustos de les persones usuàries del servei, promoure la seva comunicació perquè expliquin que els agrada i que no, o desenvolupar el dret a la sexualitat, entre moltes altres. Segons explica la psicòloga del Servei de Discapacitat Intel·lectual de Institut d'Assistència Sanitària, Natàlia Díaz, l’objectiu és la realització de plans de treball “molt personalitzats per a cada persona usuària i que d’aquesta manera pugui decidir lliurament i autònomament.”.

Natàlia Díaz ha participat en el desenvolupament de l’aplicació i ha ressaltat que “quan es parla de mesures restrictives tendim a pensar en les contencions, però aquestes van molt més enllà, i tenen a veure amb qüestions quotidianes com el control dels diners de les persones usuàries, de la dieta ...”. “Amb aquesta eina –explica Diaz– l’experiència de la persona amb discapacitat intel·lectual és el que marca les prioritats”.

La psicòloga de l’IAS ha informat de com s’ha d’aplicar l’eina LibRe perquè resulti exitosa. En primer lloc, s’ha de preparar l’entorn amb formació als treballadors i explicar la importància de l’eliminació de les restriccions. En una primera fase és necessari un procés de reflexió sobre si s’estan vulnerant alguns drets de les persones en situació de dependència. “L’ideal és que per fer l’anàlisi hi participin el màxim nombre de perfils (familiars, professionals, companys...) que coneguin la persona amb discapacitat intel·lectual i sempre, tenint en compte la seva voluntat”, assenyala. En segon lloc, cal identificar les restriccions amb l’aplicació de l’eina. “Els resultats ens ajudaran a monitoritzar l’evolució dels objectes”, afirma Diaz. I el tercer pas consisteix en analitzar els resultats d’avaluació. Per a l’experta, “aquest és un dels punts més importants perquè la reflexió ens portarà directes a l’últim pas, que és el de generar un pla per reduir les restriccions i millorar la qualitat de vida de les persones que s’atenen”.

Els drets de les persones amb discapacitat

Des d’una perspectiva històrica, les persones amb discapacitat han experimentat una àmplia gamma de vulneracions als seus drets. Tot i això, en les últimes dècades, l’enfocament dels drets humans ha canviat significativament la forma de veure la discapacitat, reconeixent que el problema no radica en les persones que tenen una discapacitat, sinó en la falta d’inclusió i les barreres de l’entorn. Amb aquest nou enfocament, les pràctiques restrictives –mesures que limiten la llibertat i l’autonomia de les persones amb discapacitat –han començat a ser qüestionades.

La Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de la ONU estableix que les persones amb discapacitat tenen el dret de viure lliures de restriccions i de ser tractats amb respecte i dignitat. L’impacte de les pràctiques restrictives va més enllà de la simple limitació de la llibertat. Diversos estudis han demostrat que aquestes pràctiques poden tenir efectes negatius en la salut física i mental.

Per això, es proposen alternatives basades en la dignitat i en els drets de les persones. Entre aquestes alternatives, el suport conductual positiu ha sorgit com un enfoc eficaç i ètic. A través d’estratègies d’intervenció que inclouen la creació d’ambients inclusius, la comprensió de les necessitats individuals i la implementació de suports personalitzats, es redueix la necessitat de mesures restrictives, promovent el respecte i el desenvolupament.

L’App LibRe és una iniciativa s’emmarca en el projecte europeu Transformació Digital per a la Inclusió (TDI).

 

Dia mundial persones amb discapacitat

El dia 3 de desembre es commemora el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, que té com a objectius sensibilitzar l'opinió pública sobre els temes relacionats amb la discapacitat i promoure la presa de consciència pel que fa als beneficis que generaria la integració de les persones amb discapacitat en tots els aspectes de la vida política, social, econòmica i cultural.

Al llarg dels darrers anys la percepció del concepte de discapacitat ha experimentat una gran transformació.

A mitjans del segle XX una persona amb discapacitat es considerava invàlida i dependent i l'Estat es basava en un model assistencialista per proporcionar-li una vida com més digna possible.

No obstant això, al llarg de les darreres dècades i a mesura que es va començar a prendre consciència del fet que les persones amb discapacitat tenen els mateixos drets que la resta, es va produir un canvi de mentalitat. Com a conseqüència, l'enfocament paternalista de l'atenció ha evolucionat cap a un model basat en el desenvolupament dels drets humans i en la integració social d'aquest col·lectiu.

A nivell internacional, l'interès per la discapacitat es va iniciar el 1981, el primer any declarat com a Any Internacional de les Persones amb Discapacitat. Posteriorment, es va establir la dècada 1983-1992 com el Decenni de les Nacions Unides per a les Persones amb Discapacitat. Els governs nacionals van assumir aquest període de deu anys com el termini per garantir la igualtat d'oportunitats en els sectors educatiu i laboral.

En finalitzar aquest decenni l'any 1992, les Nacions Unides van instaurar la celebració anual, el 3 de desembre, del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat.

 

 

*Restricció: Que condiciona el grau d’acció o decisió lliure d’una persona. Hi ha molts tipus de restriccions: poden ser físiques, ambientals, socials, organitzatives...

 

 

Fotos: IAS

Professional i usuari del Servei de Discapacitat Intel·lectual 

Professional i usuari del Servei de Discapacitat Intel·lectual I