L’atenció a la complexitat és un dels reptes prioritaris del sistema sanitari, una casuística que anirà augment en els propers anys arran de l’envelliment de la població. 

A la Regió Sanitària Girona hi ha un total de 33.639 persones amb patologia crònica complexa (PCC) o molt complexa (MACA), la majoria de les quals d’edat avançada.

En aquest sentit, el 35% de les persones majors de 80 anys són PCC o MACA, una dada que es preveu que vagi en augment en els propers anys arran de l’envelliment de la població. És per això, que l’atenció a la complexitat és un dels reptes prioritaris del sistema sanitari, atesa l’elevada fragilitat de les persones ateses i la necessitat d’individualitzar l’atenció tenint en compte les vessants sanitària i social. En el marc del desplegament de l’atenció integrada social i sanitària dels departaments de Salut i Drets Socials, la Regió Sanitària Girona està desplegant, des de gener de 2024, l’estratègia d’atenció a les persones grans fràgils, amb cronicitat complexa o avançada, en el seu mateix entorn, el que s’anomena la ruta assistencial de la complexitat. Avui, més de 150 professionals s’han reunit a l’Auditori Josep Irla de la Generalitat a Girona, per compartir avenços i experiències que s’estan duent a terme al territori.

La ruta assistencial de la complexitat és el resultat d’un procés de recerca i revisió dels circuits i processos que hi havia fins ara per tal de millorar-los, enfocats en les necessitats de les persones amb malalties cròniques complexes i avançades. El procés ha comptat amb la participació de tots els actors involucrats en els àmbits de gestió, clínic, tecnològic, sociosanitari, primari i hospitalari. Per tant, la ruta a la complexitat ja existia, però ara li donem una clau de volta més, posant l’accent en fer l’atenció el més personalitzada possible, fet que comporta una gran coordinació entre equips i àmbits. La idea de “la persona atesa al centre del sistema”, en la seva màxima expressió.

Per avançar en el seu desplegament s’han definit cinc aspectes clau d’actuació entre tots els implicats:

Incrementar la identificació de les persones fràgils, amb cronicitat complexa o avançada Així, des que es va iniciar el desplegament, a la Regió Sanitària de Girona s’han identificat 7.435 persones més com a PCC i MACA, arribant actualment als 33.639, que representen el 4,5% de la població atesa.

Fer una valoració des de diferents dimensions de la persona i un pla individualitzat, el que s’anomena PIIC. És a dir, realitzar un seguiment del pacient quan es troba en situació d’estabilitat clínica, que inclou la revisió periòdica de la seva situació, l’entorn i el del cuidador i definir els circuits, processos i pràctiques de col·laboració entre els diferents serveis, així com la planificació de les transicions entre els diferents recursos. Actualment, a la Regió Sanitària de Girona tenen el PIIC fet el 67% dels PCC i MACA.

Establir accions en cas de descompensació del pacient: la planificació i coordinació de la resposta i circuits. Cal garantir que l’entorn de la persona disposa d’informació clara sobre els professionals, serveis de referència i via de contacte per a cada situació.

Realitzar accions orientades a l’esfera individual: les decisions anticipades, l’atenció domiciliària, i la resposta assistencial d’acord amb el grau de complexitat.

Promoure dinàmiques territorials entre les organitzacions i els equips implicats, com ara la planificació de les altes hospitalàries (en el moment previ, durant i posterior) per garantir el millor abordatge del pacient i la continuïtat d’atenció.
En la planificació i atenció a la complexitat hi ha implicats diversos actors dels àmbits social i sanitari: atenció primària, atenció hospitalària d’aguts, hospitalització domiciliària, atenció intermèdia, atenció a la salut mental, atenció continuada, dispositius residencials, SEM, serveis socials i tot l’entorn social del pacient i del cuidador.