Granés Fundació i l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI) han presentat avui, a la seu de la fundació a Banyoles, els resultats de les Beques Granés Fundació-IDIBGI, una iniciativa que impulsa projectes de recerca orientats a millorar la qualitat de vida de persones amb algun tipus de discapacitat, alhora que promou el talent, permetent a joves investigadors/es que desenvolupin la seva tesi doctoral en aquest marc. L’acte s’ha celebrat aquesta setmana coincidint amb el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, que es commemora el 3 de desembre.

Les beques permeten contractar joves que s’incorporen als grups de recerca del centre per desenvolupar projectes de recerca relacionats amb la discapacitat o amb malalties que poden comportar-la. Les investigacions poden abordar des de les causes de la discapacitat fins a estratègies per millorar tractaments o la vida quotidiana.

Durant l’acte, s’han compartit els resultats finals de la beca dedicada a esclerosi múltiple i els avenços preliminars del projecte sobre la combinació de la teràpia cognitivo-conductual modificada combinada amb l’ús d’un espai de realitat virtual immersiva per abordar l’ansietat social en persones amb trastorns del neurodesenvolupament. L’acte també ha recollit els testimonis de pacients afectats per ambdues malalties, que han posat en relleu el valor de la recerca per tal de millorar la qualitat de vida de les persones afectades.

“La formació i la recerca és un dels eixos principals que tenim a Granés Fundació. Perseguim l’objectiu de poder generar nou coneixement i evidències en l’àmbit de la discapacitat i els joves i creiem que el programa de les beques Granés Fundació de l’IDIBGI permet avançar en aquesta línia. Estem molt contents de poder treballar al costat d’una institució referent i pròpia del nostre territori com és l’IDIBGI”, valora la directora-gerent de Granés Fundació, Laura Masferrer.

“Agraïm a Granés Fundació el seu compromís, que ens permet impulsar una recerca arrelada al territori i útil per millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat. És una aliança que genera oportunitats i fa avançar projectes de gran impacte social”, subratlla la gerent de l’IDIBGI, Anna Ribas.

Comprendre millor la progressió d’un tipus d’esclerosi múltiple

La primera Beca Granés Fundació ha permès completar un projecte de quatre anys, iniciat el 2021, centrat en l’esclerosi múltiple primària progressiva. Es tracta d’una forma de la malaltia que afecta aproximadament un 15% de les persones diagnosticades i que es caracteritza per un empitjorament funcional continuat degut a la progressió de la neurodegeneració. Actualment disposa de molt poques opcions de tractament efectives. El treball, liderat pel grup de recerca en Neurodegeneració i Neuroinflamació de l’IDIBGI, ha estat desenvolupat per l’investigador pre-doctoral i receptor de la beca Albert Miguela, sota la supervisió del cap del grup, el Dr. Lluís Ramió i Torrentà i la investigadora consolidada, la Dra. Ana Quiroga.

L’equip ha analitzat mostres de 98 persones ateses a la Unitat de Neuroimmunologia i Esclerosi Múltiple Territorial de Girona dels hospitals Josep Trueta i Santa Caterina, una unitat vinculada al grup de recerca de l’IDIBGI. Entre els principals resultats, s’ha identificat que les formes primàries progressives no actives d’esclerosi múltiple presenten nivells elevats d’un biomarcador d’estrès oxidatiu i nivells baixos de diverses proteïnes proinflamatòries, en comparació amb altres formes de la malaltia. A més, s’han detectat alteracions en un conjunt de molècules, els microRNAs, que podrien influir en el funcionament dels mitocondris, les estructures cel·lulars encarregades de generar energia.

De fet, se sap que tant en l’esclerosi múltiple com en altres malalties neurodegeneratives, els mitocondris poden presentar alteracions. En el cas de l’esclerosi múltiple, aquest mal funcionament contribueix a incrementar l’estrès oxidatiu, afavorint la inflamació i la pèrdua de mielina, la capa protectora de les neurones. Aquest procés genera un cercle viciós que accelera la degeneració i la mort neuronal, i que, en última instància contribueix a la progressió de la discapacitat física i cognitiva associada a la malaltia.

La identificació d’aquests biomarcadors, presents tant a la sang com al líquid cefaloraquidi, permet aprofundir en els mecanismes que impulsen la progressió de la malaltia. Aquest avenç  obre la porta a la investigació de noves estratègies per prevenir o alentir la neurodegeneració i, en última instància, millorar els tractaments i la qualitat de vida de les persones afectades.

Durant el projecte, l’investigador Albert Miguela també ha realitzat una estada científica a l’Hospital Universitari Hamburg-Eppendorf (Alemanya), finançada a través de la Beca de Mobilitat de l’IDIBGI, per ampliar la recerca i establir col·laboracions internacionals. Ara, aquesta recerca iniciada gràcies a la beca Granés Fundació, continuarà en el marc del grup de recerca en Neurodegeneració i Neuroinflamació de l’IDIBGI.

Realitat virtual immersiva per a persones amb autisme i discapacitat intel·lectual

La segona beca, atorgada el 2023, ha fet possible el desenvolupament d’un projecte que explora l’ús de la realitat virtual immersiva com a eina terapèutica per reduir l’ansietat social en persones amb Trastorn de l’Espectre Autista (TEA) i discapacitat intel·lectual. La recerca l’està duent a terme la investigadora pre-doctoral i receptora de la beca Melissa Samaniego al grup de recerca en Trastorns del Neurodesenvolupament (IDIBGI – Institut d’Assistència Sanitària), liderat per la Dra. Susanna Esteba-Castillo, amb el suport de la tècnica de recerca Jennifer Cooper.

L’ansietat social és un fenomen molt present en aquest col·lectiu, afectant la vida quotidiana i limitant la participació en entorns educatius, comunitaris o laborals. Davant d’aquesta necessitat, l’equip investiga l’eficàcia d’un tractament que combina una teràpia cognitivo-conductual adaptada a les característiques intrínseques d’aquesta població, juntament amb la seva aplicació en espais de realitat virtual immersiva, una tecnologia que permet recrear nombroses situacions socials en un entorn protegit, gradual i totalment controlable.

Aquest plantejament innovador és possible gràcies a l’ERVI-Granés Fundació, un espai de realitat virtual immersiva que Granés Fundació ha habilitat en un espai dins el Servei de Discapacitat Intel·lectual de l’IAS, al Parc Hospitalari Martí i Julià de Salt, on s’està desenvolupant la intervenció clínica.

En la combinació d’aquestes dues teràpies s’ensenya a cada persona, des del seu propi funcionament cerebral, a reconèixer i regular el nivell d’ansietat a través de diferents tècniques adaptades. Quan aquesta primera capacitat està consolidada, es treballa amb escenaris virtuals que reprodueixen situacions que, de manera individual, generen alta ansietat –com entrar en un autobús, sortir de casa o afrontar entorns socials quotidians. Aquest procés progressiu permet dotar-los d’eines de gestió emocional realment útils, que faciliten el pas a la fase següent: l’entrenament d’habilitats socials en contextos segurs i supervisats.

La recerca inclou proves neuropsicològiques, psiquiàtriques, de qualitat de vida i de neuroimatge per analitzar els canvis en la connectivitat cerebral associats a la intervenció de les persones participants. Els resultats preliminars mostren una reducció dels nivells d’ansietat social i una millora en la capacitat d’atenció i la resolució de problemes, indicadors que suggereixen una evolució positiva en la manera d’afrontar situacions relacionals complexes. Paral·lelament, s’han observat modificacions en la connectivitat funcional del cervell, especialment en regions com l’amígdala i l’hipocamp, implicades en la gestió de les emocions i en la memòria. Aquestes dades permeten entendre millor l’impacte que una eina com la realitat virtual immersiva pot tenir en els processos d’aprenentatge emocional i d’adaptació social.

La investigació continua en marxa i representa un pas important per explorar noves estratègies que ajudin a millorar el benestar i l’autonomia de persones amb TEA i discapacitat intel·lectual, a partir d’un enfocament respectuós, tecnològic i basat en l’evidència científica.