A partir del dimarts 3 de febrer, els centres de salut mental d’adults i infantojuvenil prestaran el seu servei a les consultes externes de l’Hospital d’Olot. El trasllat dels equipaments, ubicats fins ara a les instal·lacions del carrer Castellà Llovera, es farà al llarg de demà i dilluns, de manera que dimarts al matí el servei ja es prestarà amb tota normalitat al seu nou emplaçament. Amb la nova ubicació dels serveis, que seguiran sent gestionats per l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS) i atesos pel mateix equip de professionals, es guanyarà camí en la integració de l’atenció psiquiàtrica amb l’atenció a la salut física d’un hospital general, alhora que els pacients de tots els centres es veuran beneficiats per una millor coordinació entre especialitats.
Del conjunt de serveis de salut mental comunitaris, el centre d’atenció i seguiment a les drogodependències (CAS) ja s’atén a les instal·lacions del nou comarcal de la Garrotxa des de principis de gener. El Centre de Dia de Salut Mental romandrà a l’antiga seu de Castellà Llovera, que amb la reestructuració permetrà disposar d’un nou espai per a la realització d’activitats amb joves i adolescents orientades a la prevenció de les addiccions.
Sobre una superfície total de 720 m2, el centre de salut mental d’adults disposarà de sis consultes; el centre de salut mental infantojuvenil en tindrà cinc i el CAS tres. Els diferents equipaments disposaran de sales d’espera i compartiran l’àrea administrativa i la sala de treball grupal. Els nous telèfons d’atenció a l’usuari són el 972 260012 per al centre de salut mental d’adults i el 972261208 per al centre d’atenció i seguiment a les drogodependències i el centre de salut mental infantojuvenil.
La Xarxa de Salut Mental i Addiccions de l’IAS és la xarxa pública especialitzada en d’atenció a la salut mental de les comarques gironines, amb serveis d’hospitalització total o parcial ubicats al Parc Hospitalari Martí i Julià (Salt), i serveis d’atenció comunitària que es presten a través de set centres de salut mental d’adults, set infantojuvenils, sis centres d’atenció a les addiccions i set centres de dia desplegats al llarg de la demarcació de Girona. També compta amb nou pisos amb suport i dos equips d’intervenció precoç de la psicosi. Concretament, la Garrotxa va ser una de les primeres comarques on es va iniciar el seu desplegament ara farà 35 anys.
Els serveis de salut mental de la Garrotxa
Els serveis de salut mental de la Garrotxa donen atenció a una població de referència de 45.639 persones. L’any 2013, el centre de salut mental d’adults (CSMA) va atendre a més de 1.450 persones, nombre que indica una prevalença del 3,2% en aquesta població. El CSMA va registrar 7.348 visites (una mitjana de 5 visites per persona atesa), de les quals el 5,4% van ser primeres visites. Pel que fa al diagnòstic, el més freqüent va ser el trastorn depressiu, amb un 30,8 %. Es posa de relleu que el 27,3 % de les persones ateses presentaven un diagnòstic agrupat dins la categoria de Trastorn Mental Greu (TMG) i que aquestes persones van suposar el 42,8 % de les visites ateses. Destaca un 9,9% amb trastorn psicòtic.
Per la seva banda, el Centre de Dia, que atén aquells pacients que necessiten incrementar la seva capacitat funcional per poder ser el més autònom possibles dins la comunitat, l’any 2013 va atendre 82 persones, de les quals 30 van ser ateses per primer cop. Aquests usuaris van participar en un total de més 2.685 sessions d’activitats de rehabilitació psicosocial.
Pel que fa l’equip d’infantojuvenil, amb una població de referència de gairebé deu mil persones de fins 18 anys, va atendre 592 persones, que van realitzar 3.427 visites (una mitjana de 5,8 visites per persona). Van ser ateses per primer cop 276 persones, fet que indica una incidència del 2,8% respecte a aquesta població. En relació amb el diagnòstic, el 17,1% dels pacients van ser tractats per dèficit d’atenció, un 11,1% per trastorn de la conducta alimentària, un 7,3% per trastorns del comportament i un 3,9 % per trastorn de l’espectre autista.
En relació amb l’atenció a les addiccions, el CAS de la Garrotxa va atendre 169 nous casos, dels quals, 127 van iniciar tractament en un 38,6 % per addicció a l’alcohol, un 27,1% per tabac, un 18,6% per consum de cocaïna i un 4,3% per cànnabis. El centre va atendre 408 pacients, amb una mitjana de 7,5 visites per persona. També s’hi van realitzar 1.594 controls de tòxics per conèixer l’estat de recuperació dels pacients. Un 5,2 % dels usuaris del centre van fer seguiment al Programa de Manteniment de Metadona.
L’atenció a la salut mental de Girona i Comarques, model de referència internacional
Segons l’estudi europeu Refinement (Research on Financing systems’ Effect on the quality of Mental health care), recerca exhaustiva sobre com els sistemes de finançament afecten la qualitat de l'atenció en salut mental al continent, la Xarxa de Salut Mental i Addiccions de l’IAS configura un dels models d’atenció a la salut mental millors d’Europa. Sobre la comparativa dels nous països participants (Itàlia, Àustria, l’Estat espanyol, Anglaterra, França, Finlàndia, Suècia, Estònia i Romania) la xarxa gironina disposa del nombre menor de recursos hospitalaris i de les estades mitjanes hospitalàries més baixes d’Europa, però obté:
• La utilització més baixa de recursos hospitalaris d’Europa (l’1’17 x 1.000 hab. versus 3 x 1.000 hab. a Europa).
• La taxa de continuïtat assistencial més alta d’Europa (el 90% versus 57% de mitjana europea). És a dir, que el 90% dels usuaris que han ingressat en una unitat d’aguts o subaguts de salut mental continuen el tractament als centres de salut mental comunitaris.
• El percentatge de reingressos mes baix d’Europa (el 18% versus 40% europeu).
• La proporció de recursos comunitaris versus hospitalaris més alta d’Europa (70/30).
• L’estudi també demostra que Girona té una de les millors accessibilitats als seus centres
L’atenció especialitzada comunitària prioritza tant en adults com en infants i joves, l’atenció als trastorns mentals greus, que són els que necessiten de més suport i recursos; tot i que s’hi atenen tots els problemes de salut mental. Es treballa en aquest sentit coordinadament amb l’atenció primària de salut.
