El document que ha presentat el Govern és el resultat de la feina conjunta entre les entitats del sector i els diferents departaments involucrats

El secretari de Govern, Jordi Baiget, ha qualificat el model gironí d’atenció a la salut mental i addiccions, gestionat per l’IAS, com a referent europeu i català d’eficiència i bones pràctiques.

El Palau de la Generalitat ha acollit aquest vespre la presentació del document “Prioritzacions d’actuacions 2014-2016 del Pla Integral d’atenció a les persones amb trastorn mental i addicions”. L’acte, presidit pel President de la Generalitat, Artur Mas, ha comptat amb la presència de més de dues-centes persones representants del sector de la salut mental i d’una àmplia representació del Govern de la Generalitat. El document presentat és fruit del treball conjunt entre el Govern i les entitats proveïdores de serveis, els professionals, les associacions de familiars i les persones amb trastorn mental i addicions.

Durant l’acte, Artur Mas ha destacat especialment la seva voluntat que el país sigui “exemple de societat ben travada, de col•laboració intensa i eficaç entre poders públics i iniciativa social o privada i des del punt de vista de tenir cura de les persones”. El president de la Generalitat ha afirmat que malgrat que no totes les malalties es poden curar “sí que està al nostre abast atendre sempre correctament les persones”, que vol dir “tant els directament afectats, com les seves famílies i el seu entorn”.

Precisament, i en aquest mateix sentit, Artur Mas s’ha mostrat convençut que cal treballar de manera coordinada i en xarxa amb l’objectiu de ser “més eficients” i ha assegurat que el Pla “és un exemple no només de col•laboració a fons de les entitats sinó de compromís explícit dels departaments”.

Girona, model d’eficiència i bones pràctiques

Per la seva part, el secretari de Govern, Jordi Baiget, reconeix que “malauradament, les persones amb malaltia mental i les seves famílies han estat les grans oblidades per les administracions” i ha assenyat que amb aquest Pla “tants anys esperat” s’implica a tots els agents de la salut mental de Catalunya per millorar les condicions de vida de les persones amb aquests tipus de trastorns, i ha destacat el caràcter consensuat del document. Baiget ha qualificat el model gironí d’atenció a la salut mental i addiccions com a referent europeu i català d’eficiència i bones pràctiques.

Pel president Mas, a més, es tracta d’un Pla que s’ha intentat dissenyar “partint de la realitat i no negant-la ni mirant a un altre costat” i amb l’atenció posada en “intentar-la transformar i millorar. I, en aquest punt, ha posat en relleu que s’hagi “parlat molt i clar”, fet que “troba a faltar en alguns àmbits i ambients”. Així, ha assegurat que la primera condició per intentar-se entendre és parlar. “Si no es parla molt, sovint i clar és difícil conèixer la realitat, fer un bon diagnòstic i arbitrar solucions”, ha reblat. Per això, ha subratllat la necessitat que els diversos agents implicats siguin capaços d’analitzar el seu ritme d’implementació .

Finalment, el president ha recordat la necessitat que un país com Catalunya faci “un millor ús dels recursos disponibles”, fet que considera que “no ha de fer oblidar que ens falten tot un munt d’instruments de molts tipus que no tenim.

El president de la Federació Salut Mental Catalunya (SMC), Xavier Trabado, en representació del sector de la salut mental a Catalunya, ha celebrat que el Pla “mitiga el deute històric” de les administracions amb les persones que tenen problemes de salut mental i les seves famílies. Trabado ha destacat la necessitat de coordinar els diferents departaments del Govern, així com els recursos i serveis en salut mental de tot el territori, perquè “tenir un trastorn mental no sigui com córrer una marató sol, sinó que demanem continuar corrent aquesta marató però en equip, com un equip ben coordinat”. El Pla, ha dit Trabado, “ha de ser flexible, amb un alt grau de participació, i que tingui continuïtat a llarg termini”.

També hi ha estat presents el conseller de Salut, Boi Ruiz, i la consellera de Benestar i Família, Neus Munté.