L’any 2012, el Ministeri de Sanitat va iniciar un procés sistemàtic d’identificació, recull, aprovació i divulgació de bones pràctiques sanitàries dels diferents centres públics i privats de l’Estat espanyol i en diferents camps de la salut. Es tracta de pràctiques que ofereixen una innovació o una forma de donar un servei millor a l'actual. En el marc d’aquest treball, el Sistema Nacional de Salut acaba d’acreditar com a bona pràctica sanitària dues experiències impulsades pel Servei Ginecologia i Obstetrícia de l’Hospital Santa Caterina: el part a l’aigua i la Guia d’acompanyament al dol perinatal.

L'assistència obstètrica a l'Hospital Santa Caterina està basada en el respecte, en la informació a la dona al llarg de tot el procés de l’embaràs, i en la recerca de la major naturalitat del part sobre la base de l'evidència científica, amb l'objectiu d'obtenir a més d’uns bons resultats obstètrics i perinatals, un alt nivell de satisfacció de la dona i la seva parella. El part a l’aigua és una de les opcions assistencials que se li ofereix a la dona en el moment de tenir un fill. Per poder-ho fer, el Servei de Ginecologia i Obstetrícia compta amb els espais adequats per a una atenció al part mínimament medicalitzat i disposa dels equipaments necessaris per a aquest tipus d’atenció; entre aquests s’inclouen unes banyeres per a les fases de dilatació i expulsió. La dilatació en banyera és una pràctica eficaç per a l'alleugeriment del dolor en aquesta fase del part i molt satisfactòria per a la dona. Després d'una revisió exhaustiva de la literatura mèdica, el centre disposa des de l’any 2006 d’una guia d'assistència al part en l’aigua com a part de l’oferta per a l'atenció al procés de part. Es tracta d’una opció de part natural però que està condicionada a un protocol estricte de criteris d’inclusió i exclusió.

En cinc anys (2009-2013), el Santa Caterina ha atès un total de 6.621 parts, amb una mitjana de parts eutòcics del 74,3%, un 14,7% de cesàries i un 39% de parts naturals, amb una taxa total de parts a la banyera de 4,86%, sent la proporció de parts a la banyera en relació amb el nombre de parts naturals del 12,1%. L’Hospital va atendre l’any 2014 un total de 1.150 parts (10 més que l'any passat), dels quals, el 85,01% van ser vaginals, i d’aquests, 342 van ser parts naturals (30%). La taxa de cesàries es va situar en el 14,99%, superant l’indicador de qualitat del 19% exigit pel Departament de Salut i el 15%, recomanat per l’OMS. Es calcula com a mitjana que un 70% de les dones que tenen un fill a l’Hospital Santa Caterina són pacients de la seva àrea d’influència, mentre que el 30% restant són dones que demanen parir en aquest hospital, tot i que no les tocaria.

Acompanyament al dol perinatal

La pèrdua fetal al llarg de l’embaràs és una situació traumàtica sobretot per a qui la pateix, però també per a la família, l’entorn i el personal sanitari. El dol que es permet o es comprèn davant la pèrdua de persones amb les quals hem compartit una vida no sembla ser el mateix que es permet o es compren quan es tracta de la mort d’un nadó al què no s’ha arribat a conèixer. L'any 2006, l’equip assistencial de l’Hospital Santa Caterina va prendre consciència que l'actuació que es duia a terme en el Servei de Ginecologia i Obstetrícia en els casos de pèrdua fetal no aconseguia donar suport als pares que patien la pèrdua i alhora va posar de manifest el grau d'estrès que aquesta situació produïa en el personal sanitari que estava en contacte amb la família afectada. Per aquest motiu es va desenvolupar en primer lloc un pla de formació continuada i de supervisió dirigida a tots els professionals del servei: ginecòlegs, llevadores, infermeres, auxiliars i, fins i tot, portalliteres i personal de neteja. I en segon lloc es va elaborar un guia que ajudés a donar suport a parelles i familiars afectats, des del mateix moment del diagnòstic, durant l'ingrés i durant el període posterior fins a l’avaluació del procés de dol.

La Guia d'acompanyament al dol perinatal segueix el model integratiu-relacional i és una guia integral i multidisciplinària per a la qual es preparen tots els professionals del Servei de Ginecologia i Obstetrícia. Posa l'accent en el llenguatge i en el màxim respecte tant cap al nadó com per als pares i familiars. Des d'un principi es transmet la mala notícia de manera que es pugui assimilar i es dona resposta a les preguntes de manera comprensible. El personal facultatiu explica de manera intel·ligible el procediment medicoquirúrgic que s'efectuarà, mostrant comprensió i dissipant tant els dubtes sobre el procediment, com els efectes secundaris i seqüeles. Durant l’ingrés, s’aplica el protocol d'acollida i acompanyament, en el qual hi té un paper principal la infermeria i el personal auxiliar. El protocol inclou tant l'ajuda per provocar i facilitar la lliure expressió dels sentiments, com l’acompanyament en moments en què s'han de prendre decisions (preguntar si s'havia escollit un nom per al nadó, si un cop finalitzat el procediment voldran que realitzem fotos del nadó, que guardem les empremtes de mans i peus, o si volen veure o tenir el nadó per poder acomiadar-se). També s'orienta a pares i familiars sobre la conducta a seguir amb els amics i la resta de família quan surtin de l'hospital.

A l'alta es dóna cita a la parella per a la Consulta de Dol Perinatal al cap d’un mes. Aquí es es detecta l'estat anímic dels afectats i se’ls dóna eines per poder reivindicar el respecte de l’entorn. En una segona cita, quatre setmanes més tard, es constata la qualitat de l'elaboració del dol i s’aplica el qüestionari de l'Escala de Dol Perinatal; segons aquest, se’ls dóna l'alta definitiva, se’ls dirigeix a grups de treball del dol perinatal o se'ls deriva a servei especialitzat. Segons el registre de casos, un 90% de les pacients han anat a la primera visita de la Consulta del Dol (el 100% de les interrupcions d'embaràs i el 100% dels casos de mort fetal en segon i tercer trimestre). A la segona visita, s’han mantingut el 98% de les pacients, de les quals, el 60% han estat derivades després a grups de suport al dol perinatal; un 4% a serveis especialitzats. El 2% segueix tractament psicofarmacològic.