Avui s’ha celebrat a l’Hospital Santa Caterina una jornada sobre els drets i atenció a les víctimes de trànsit
El 50% dels pacients atesos al Santa Caterina per accident de trànsit, uns 1.200 l’any, són tractats per fuetada cervical
Avui, l’Hospital Santa Caterina ha acollit la I jornada de la seu gironina de l’Associació de Prevenció d’Accidents de Trànsit (PAT), coorganitzada per l'Institut d’Assistència Sanitària (IAS). La jornada, que s’ha presentat amb el títol “Drets i atenció a les víctimes de trànsit. Experiències”, ha reunit uns cinquanta assistents, i ha comptat amb la intervenció de l’advocat i professor de dret processal, Antoni Sant. El jurista ha parlat dels conceptes bàsics en la reclamació de lesions temporals, seqüeles i perjudici estètic de la Llei 35/2015. Tot seguit, la infermera del servei d’Urgències del Santa Caterina, Teresa Lapiedra, i la treballadora social, Sandra Montero, ambdues membres de l’associació del Dol de Girona (XADOL), han pronunciat una conferència sobre el procés del dol en les persones afectades per una mort a causa d’un accident de trànsit. La jornada ha clos amb la presentació de l’estudi “Impacte dels sinistres de trànsit en les víctimes i afectats”, a càrrec de la psicòloga i directora de PAT, Yolanda Domènech. Aquest espai ha estat protagonitzat per persones afectades per accidents de trànsit, que han explicat la seva experiència des de diferents vessants. Han inaugurat la jornada el president de l’IAS, Joan Profitos, el president d’APAT, Ole Thorson, i el cap del Servei de Gestió d'Assegurances i Particulars de l'IAS, Salvador Ferrer.
Segons l’estudi presentat per Domènech, el 90% dels familiars de les víctimes mortals i de persones amb greus seqüeles permanents discapacitants es consideren víctimes de l’accident de trànsit i diuen patir directament les conseqüències del sinistre a les seves vides. Entrant en aspectes concrets, hi ha una coincidència en la “queixa sobre el funcionament de la justícia”. Entre d’altres dades, l’estudi indica que un 81% dels participants considera que en el seu cas no s’ha fet justícia, el 62,5% considera inacceptable el temps d’espera del judici (amb una mitjana de 4 anys) i el 57,1% declara no estar satisfet amb la relació amb les companyies d’assegurances, que es perceben com a entitats que no faciliten els tràmits ni proporcionen la informació adequada. El 50% dels afectats han seguit tractament psicològic i el 31,1% pateixen depressió aguda. De les persones participants a l’estudi el 75% són afectats i familiars i el 25% víctimes.
Segons les conclusions de l’estudi, en general, el moment accident es relaciona amb el desordre absolut, desorientació i bloqueig. La percepció de l’atenció rebuda, tant l’immediata com la posterior es considera correcta, tot i que amb mancances en alguna fase del procés. Els elements absents més recurrents, per ordre de freqüència, han estat la informació, la sensibilitat, i l’acompanyament de la família. Els tràmits posteriors a l’accident, com ara judicis, tracte amb companyies asseguradores, indemnitzacions, en general són considerats una experiència traumàtica en sí per a moltes persones entrevistades. Són massa llargs i durs i hi ha una sensació unànime d’injustícia, de culpar la víctima, de formar part d’un sistema muntat per a compensar econòmicament el mínim i acabar el procés. Hi ha un cert consens en que el sistema no repara i que es necessiten altres mesures de caràcter comú, no penals ni econòmiques, per ajudar a reparar. Així mateix les indemnitzacions tampoc no reparen i sovint no cobreixen ni tan sols les despeses ocasionades arrel de l’accident.
Totes les persones entrevistades han patit seqüeles físiques i/o emocionals. I moltes d’elles no son capaces de reconèixer com a seqüeles alguns canvis en la seva vida quotidiana. La identificació de les seqüeles per part dels afectats segueix un procés de dins cap a fora. Les seqüeles manifestes més urgents són les físiques i les emocionals. Això no sorprèn si es té en compte que ni tan sols aquestes són sempre reconegudes com a demostrables. Algunes d’elles, que constitueixen alhora un canvi vital important, són aquelles que suposen alteracions per a la mobilitat de les persones, tant a nivell físic com emocional, i entre la que es troben la por i el rebuig a conduir, a agafar el transport públic, o als sorolls propis del carrer. La sensació de pèrdua no s’abandona mai. L’accident marca un abans i un després en les vides de totes les persones entrevistades. L’accident representa en sí un canvi vital irreversible que els fa sentir víctimes del mateix. Els entrevistats afectats que es declaren en pau o tranquil·litat han aconseguit mantenir o refer els seus vincles socials. En aquest punt, Yolanda Doménech ha destacat la tasca de les associacions com ara PAT. La renovació de la fe, trobar un nou sentit a la vida (canviar de feina, de casa, etc., fer voluntariat), adherir-se a la lluita contra els accidents de trànsit, la violència vial, o trobar consol en grups d’acompanyament al dol són alguns dels canvis vitals relacionats amb una superació de nivell del procés del dol
A l’Hospital Santa Caterina s’atenen anualment una mitjana d’uns 1.200 casos per accident de trànsit. D’aquests, el 50% són tractats per fuetada cervical.
Peu de foto. S'ha presentat l'estudi "Impacte dels sinistres de trànsit en les víctimes i afectats" en una taula on també diferents persones han donat el seu testimoni com a afectats.
