El programa inclou més de cinquanta actes d’arreu del territori amb la complicitat d’entitats, taules de salut mental i organitzacions de diversos àmbits

Els serveis de salut mental atenen més de 29.000 persones a les comarques gironines el 2025

L’Associació Família i Salut Mental de Girona i Comarques, la Fundació Drissa, l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS) i Support-Girona han presentat la nova edició de la campanya commemorativa del Dia Mundial de la Salut Mental, declarat per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) el 10 d’octubre i impulsat per la Federació Mundial per a la Salut Mental (WFMH).

La campanya d’enguany porta per lema “Experiències viscudes, escoltades: veus reals, canvis reals” i posa en primer pla el coneixement de les persones que han viscut en primera persona un problema de salut mental. L’OMS i les organitzacions que encapçalen la campanya reivindiquen que aquestes experiències no només siguin escoltades, sinó que tinguin un paper actiu en la transformació de l’atenció en salut mental: en la presa de decisions, en el disseny dels serveis i en la definició de les polítiques. El missatge és clar: convertir l’experiència viscuda en coneixement compartit i aquest coneixement, en canvis reals cap a una atenció més humana, inclusiva i centrada en les persones.

La identitat visual de la campanya d’aquest any representa, a través d’un diorama, la força d’amplificar les veus de les persones amb experiència pròpia en salut mental i el paper del treball col·lectiu perquè aquestes veus arribin més lluny i contribueixin a generar canvis reals.

Una programació arreu de les comarques gironines

La programació arrenca el 26 de setembre a Ripoll, amb activitats participatives en el marc de l’Inspira Festival de la Fundació MAP, i s’estendrà fins al 8 de novembre a Blanes, amb la caminada solidària de l’associació de familiars, per la salut mental, després de més d’un mes d’activitats arreu de les comarques gironines. El programa combina propostes culturals, comunitàries i de sensibilització amb espais de reflexió i intercanvi de coneixement, i inclou exposicions i projectes artístics, teatre, caminades, activitats participatives, portes obertes i jornades sobre diferents àmbits de la salut mental.

Entre les activitats programades hi ha la 3a edició de «Diàlegs amb l’Art: trencar el silenci», a l’Hospital Santa Caterina; «Casa», un projecte comunitari d’art col·lectiu als jardins del Parc Hospitalari Martí i Julià; o la mostra «Sense complexes», a Blanes i Girona.

El 9 d’octubre, la seu de la Generalitat de Catalunya a Girona acollirà la lectura del Manifest que porta per títol el lema de la Diada, a càrrec de persones amb un problema de salut mental, en representació del col·lectiu. L’endemà, 10 d’octubre, CaixaForum Girona acollirà l’obra «Teatro para todos» i el lliurament dels II Premis Maria Combalia, mentre que a Olot es representarà l’obra «Boja».

Al llarg de les setmanes hi haurà també activitats comunitàries en diferents municipis, com les «Converses de safareig», una iniciativa conjunta amb Salut Mental Catalunya, tallers, exposicions, activitats artístiques, jornades de portes obertes als serveis, entre altres propostes a càrrec dels serveis de rehabilitació comunitària, els clubs socials, les taules de salut mental i les entitats del territori.

Jornades sobre diferents àmbits de la salut mental

El programa inclou també diverses jornades. El 8 d’octubre, Girona acollirà «Salut mental, inserció laboral i diversitat cultural. De Bluefields a Girona: què podem aprendre i què hem de fer ara i aquí?».

El 23 d’octubre, Figueres celebrarà «La salut mental en les professions d’ajuda», amb diferents taules sobre l’exigència assistencial, l’impacte en els professionals i el benestar dels equips. El mateix dia, se celebraran les Jornades a Campdevànol.

El 28 d’octubre, Olot acollirà la trobada «Model comunitari de postvenció minut 1. Orientació i suport en els primers moments després d’un suïcidi»

Més de 29.000 mil persones ateses l’any 2025

Els serveis de salut mental de les comarques gironines van atendre un total de 29.283 persones l’any 2025.

Concretament, els Centres de Salut Mental d’Adults (CSMA) van atendre a 15.209 persones, un 0,5% més que l’any anterior. D’aquestes, 3.119 de les quals per primera vegada. El 60 % de les persones ateses eren dones i el 40 % homes. Els diagnòstics més freqüents de les persones ateses van ser els trastorns de l'estat d'ànim (34,4%), els trastorns psicòtics (20%) i els trastorns d'ansietat (13,2%). El 56,9% de les persones presentaven criteris de complexitat en salut mental.

Els Centres de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ) van atendre un total de 8.482 infants i adolescents durant el 2025, un 3,7% més que l'any anterior. D'aquestes persones, 2.581 hi van accedir per primera vegada. Al llarg de l'any es van registrar 52.969 visites assistencials. Pel que fa als diagnòstics, el trastorn de l'espectre autista (TEA) continua sent el més prevalent (36,6%), seguit del trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat (TDAH), amb un 23,5%, i dels codis Z (14,3%), relacionats amb factors personals, familiars o socials que influeixen en l'estat de salut. El 40,7% de les persones ateses presentaven criteris de complexitat en salut mental.

Els Centres d'Atenció i Seguiment a les Drogodependències (CAS) van atendre un total de 4.975 persones a les comarques gironines durant el 2025. D'aquestes, 1.284 hi van accedir per primer cop. L'alcohol continua sent la principal substància que motiva l'inici del tractament (49,1%), seguit de la cocaïna (31,1%) i del cànnabis (10%). Pel que fa al perfil de les persones ateses, el 75,7% van ser homes i el 24,3% dones, amb una edat mitjana de 44,6 anys. Al llarg del 2025, els CAS van registrar un total de 59.178 visites assistencials, un 0,9% més que l'any anterior.

Els Serveis de Rehabilitació Comunitària (SRC) van atendre durant el 2025 un total de 617 persones, 169 de les quals hi van accedir per primer cop. En conjunt, es van dur a terme més de 54.000 actuacions rehabilitadores, que inclouen les activitats desenvolupades per les persones usuàries en el marc del seu procés de recuperació. Els SRC continuen sent un recurs clau per promoure l'autonomia, la rehabilitació psicosocial i la participació comunitària de les persones amb trastorn mental greu, amb un trastorn psicòtic com a diagnòstic principal, seguit dels trastorns de l'estat d'ànim i dels trastorns de la personalitat.

En paral·lel, els Equips d’Intervenció Precoç de la Psicosi, implantats a totes les comarques gironines van atendre un total de 718 persones durant l'any 2025, davant de les 708 de l'any anterior. D'aquestes, 149 es van incorporar per primer cop al programa, fet que representa un increment del 17,3% respecte al 2024. En total, es van dur a terme 11.786 visites.

D’altra banda, el Programa de Seguiment Individualitzat (PSI), format per gestors de casos que es desplacen al lloc de vida de les persones, van atendre 332 persones al llarg del 2025, 79 de les quals es van incorporar al programa durant aquest període. En total, es van registrar 4.489 visites. El programa continua oferint una atenció intensiva i personalitzada a persones amb trastorn mental greu, afavorint la continuïtat assistencial, la vinculació als serveis i la recuperació en l'entorn comunitari.

Els Equips de Tractament Assertiu Comunitari (ETAC), implantats a la Garrotxa i al Ripollès l’any 2024, van atendre 36 persones durant el 2025, 12 de les quals es van incorporar al programa al llarg de l'any. En total, es van registrar 1.120 visites assistencials. El perfil clínic de les persones ateses correspon principalment a trastorns psicòtics (52,7%) i trastorns de la personalitat (27,3%), seguits, en menor proporció, de trastorns de l'estat d'ànim (9,1%), altres trastorns mentals (10,9%). Els equips desenvolupen la seva activitat en l'entorn comunitari, oferint una atenció intensiva a persones amb trastorn mental greu i elevades necessitats de suport.

Girona, un ecosistema de salut mental

El procés de desinstitucionalització de l’atenció a la salut mental iniciat a Girona fa més de vint anys, un fet únic a Catalunya, va impulsar la transformació cap a un model comunitari basat en l’atenció i els suports a les persones en el seu entorn. Durant aquestes més dues dècades, el territori ha anat construint un ecosistema de salut mental capaç de donar resposta també a situacions d’alta complexitat.

Aquest ecosistema es fonamenta en el treball en xarxa i la coordinació entre l’atenció sanitària i els diferents àmbits que intervenen en la vida de les persones: serveis socials, habitatge, inserció laboral, educació, justícia, suport social i jurídic, famílies i comunitat. En formen part la Xarxa de Salut Mental i Addiccions, gestionada per l’empresa pública Institut d’Assistència Sanitària (IAS), i les entitats socials del territori, entre les quals Support-Girona, la Fundació Drissa i l’Associació Família i Salut Mental de Girona i Comarques, a més de l’atenció primària, els serveis socials, altres entitats i les mateixes persones amb problemes de salut mental.

El model integra prevenció, atenció i rehabilitació i entén la recuperació més enllà del tractament clínic, vinculada a l’accés a un habitatge digne, una feina, l’oci, les relacions socials i la possibilitat que cada persona pugui desenvolupar el seu projecte de vida dins la comunitat. Alhora, promou la inclusió social i l’exercici dels drets de les persones amb un problema de salut mental.

Aquest model es desplega en l’àmbit de la Regió Sanitària Girona, amb una població de referència de prop de 900.000 habitants. Un dels seus resultats és una taxa d’hospitalització psiquiàtrica de 0,7 ingressos per cada 1.000 habitants, tres vegades inferior a la mitjana de Catalunya i amb una tendència descendent. La xifra se situa molt per sota dels 3 ingressos per cada 1.000 habitants de referència europea i permet evitar més de 2.000 ingressos hospitalaris cada any.

El programa d’actes es pot consultar a: www.familiaisalutmental.cat; www.ias.cat; www.fundaciodrissa.com; i www.supportgirona.cat